L’home que va caure daltabaix

Aquesta setmana s’ha celebrat el judici per la demanda interposada per la persona que, el vespre del 2 de novembre del 2018, va patir un accident quan cercava un racó apartat per orinar. Va succeir en finalitzar una de les concentracions habituals en suport dels presos del procés, al pla de Lledoners. Desconeixedor de l’espai i havent-se fet fosc, l’home va precipitar-se daltabaix de la rasa de la via del tren, un tros enllà de l’esplanada on la gent solia aparcar els cotxes. En la caiguda, l’infortunat va trencar-se coll i barres, i avui dia encara es troba en procés de recuperació. És molt de doldre la patacada i és de doldre que, en l’afany de responsabilitzar els altres de les nostres dissorts, algú que assisteix a un acte solidari acabi denunciant aquells que, per solidaritat, reuneixen les seves veus per denunciar una injustícia. En l’escrit de reclamació contra les associacions i les entitats convocants se les acusa de no haver posat els mitjans necessaris per evitar cap risc de sinistre. Bàsicament, s’argumenta la falta de senyalització, d’enllumenat i de vàters mòbils. Si la sentència és favorable al demandant, que reclama vint-i-un mil euros per danys i perjudicis, ja tindrem el precedent perquè quan algú en una ballada de sardanes es desllorigui un peu es vegi amb dret de denunciar l’empedrador de la plaça, l’agrupació sardanista convocant i la cobla, per fer els llargs massa llargs. I ja només faltaria que, en el cas exposat, de resultes de la inhibició de les entitats demandades el jutge cridés novament a declarar els presos polítics, com a responsables subsidiaris de la malastruga concentració, i en dictés una cautelar que els obligués a tornar altra vegada entre reixes.

Subscriu-te per seguir llegint