El periodisme fet d’històries

L’altre dia vaig escoltar una conversa que em va revelar fins a quin punt els nous formats digitals han guanyat influència en el periodisme. Eren un grup de joves que explicaven amb un gran entusiasme biografies de gent anònima relatades en un pòdcast que els havia deixat una profunda empremta. L’interès que posaven en reproduir cadascun dels relats em va remetre a l’època en què les notícies que apareixien publicades als diaris monopolitzaven les tertúlies dels cafès d’una forma que ara cada vegada és menys recurrent, sobretot en les noves generacions.

Fa almenys dues dècades que la irrupció de les plataformes digitals planteja noves preguntes per al futur del periodisme que, ahir, Dia Mundial de la Ràdio, no van passar desapercebudes. Quin serà el paper dels mitjans tradicionals enfront dels formats que possibiliten les noves tecnologies? Qui orientarà l’opinió pública que tant interessa als poders polítics i econòmics? De quina forma s’informaran les futures generacions avesades als formats interactius de les xarxes socials? Des dels qui plantegen escenaris més catastrofistes fins als que consideren que és possible la coexistència entre els dos models, existeix una àmplia diversitat d’opinions, de forma que el debat està servit.

De moment, l’entorn digital ha obert un camp infinit de possibilitats per al periodisme que s’hauria d’aprofitar i que pot ser una forma de renovar la confiança amb les audiències, a partir de la creació de peces periodístiques que resultin més atractives. No obstant això, també han aparegut noves amenaces per al sector, tenint en compte que la producció de continguts s’ha democratitzat fins al punt que, avui en dia, tothom pot difondre missatges des del seu telèfon mòbil, sense que s’estableixi cap mena de control sobre el rigor amb què s’ha elaborat aquella informació.

Per tant, el periodisme que parteix de la investigació, del contrast de fonts, de la cerca de la paraula exacte és el que pot empoderar-se per diferenciar-se del volum d’informació que tenim a l’abast i ser un model de credibilitat. Però, en aquest camí, és important no deixar de buscar estratègies per captar l’interès del públic, apostant per nous formats, i també fixant la mirada en allò que interessa a la gent. El caràcter més proper i distès amb què es comunica des de nous formats com el pòdcast hauria de recordar-nos que la forma més amable d’explicar el món sovint és a través de les històries, de les persones, per aconseguir que les notícies apareguin d’una forma espontània en una conversa entre amics en un bar.

Subscriu-te per seguir llegint