La fi de la guerra

Marc Marcè Casaponsa

Marc Marcè Casaponsa

La guerra d’Ucraïna serà llarga, però s’ha de començar a resoldre molt abans que se n’albiri el final. I no es resoldrà pensant en els interessos d’Ucraïna. Es fa així, i en tenim una pila d’exemples. Un de molt il·lustratiu és el de la configuració d’Europa després de la Segona Guerra Mundial. La conferència de Teheran, que va reunir Rossevelt, Churchill i Stalin, es va celebrar quan encara faltava més de mig any pel desembarcament de Normandia i quan els soviètics tot just -quin eco històric més curiós- acabaven d’arribar al Dnièper i a Crimea, just on tenen el front ara. Faltava moltíssima guerra, però en aquella reunió ja es va prefigurar l’essencial del mapa que es va acabar aplicant: una Polònia recol·locada més a l’est, amb enormes desplaçaments de ciutadans alemanys i polonesos, una Alemanya dividida i un enclavament rus a Königsberg. I sobretot, com escriu a les seves memòries l’incombustible Andrei Gromiko, que hi era: «no podíem permetre que Polònia es convertís en un possible cap de pont per a aventures antisoviètiques. Stalin ho va expressar clarament i Roosevelt i Churchill ho van entendre perfectament». Tot això és el que va acabar passant a partir de 1945. I la guerra d’Ucraïna -la Polònia de llavors - no es començarà a acabar fins que no veiem la Casa Blanca negociant coses així, que faran esgarrifar molt.

Subscriu-te per seguir llegint