Elles diuen prou

Marc Marcè Casaponsa

Marc Marcè Casaponsa

Dues de les poquíssimes dones que ostenten un lideratge polític amb projecció mundial han caigut en menys d’un mes. Jacinda Arden, primera ministra de Nova Zelanda, que s’havia erigit en un personatge global per la seva joventut, per la forma en què va gestionar la covid i l’atemptat de Christchurch, i per haver aconseguit projectar un estil de lideratge proper, càlid i humà, va anunciar ara fa un mes que dimitia. Ahir, Nicola Sturgeon, primera ministra escocesa, cara visible de l’única nació sense estat més coneguda i reconeguda que la majoria d’estats, i representant de la voluntat de secessió més coneguda i acceptada del planeta, va anunciar ahir que plega, i que tan aviat com tingui successora se’n va a casa seva. La raó de totes dues per abandonar una tribuna desitjadíssima és que no poden més. Naturalment, hi deu haver motivacions que ni expliquen ni sabrem. Però la situació de totes dues fa perfectament versemblant que se’n vagin perquè ja n’han tingut prou. No és casualitat que siguin dues dones: elles reconeixen les prioritats millor que els homes, sempre atents a les ordres del seu ego. I totes dues ens estan dient que la política actual no s’aguanta. Que el món actual no s’aguanta. Que no es pot fer política en el manicomi digital. Que no es pot viure en el manicomi digital . Que no anem bé.

Subscriu-te per seguir llegint