De quan les carlinades

A la torre de santa Caterina hi faran una miranda vuit metres per damunt del turó que ja és, en sí mateix, un lloc esplèndid per guaitar Manresa amb el sol d’esquena. El guany en perspectiva no serà gran cosa, però com a mínim endreçaran la sòbria construcció militar, que data del primer terç del segle XIX i s’encamina cap al segon centenari. Fa un munt d’anys havia pujat a l’esplanada a fer el berenar escolar del dijous llarder, amb la seva coca i la seva botifarra d’ou, cantant allò d’«el dijous llarder botifarra menjaré». Ara hi ha pujat l’alcalde Aloy per anunciar obres subvencionades tres mesos abans de les eleccions.

Els de Fem Manresa també han buscat una talaia a l’hora de mostrar els seus candidats amb la ciutat de fons. Han anat a l’indret del Pou de la llum, al turó de la Balconada, on s’especula que sant Ignasi de Loiola va tenir la revelació que li va canviar la vida, i han aconseguit un enquadrament fotogràfic que dona protagonisme a la basílica de la Seu. Companyia de Jesús i catolicisme històric en la presentació d’una candidatura antisistema. Pas mal.

La torre de Santa Caterina apareix en un extrem de la imatge. La va construir el govern espanyol en temps de les guerres carlines, quan Manresa era una plaça liberal. El carlisme havia tingut un cert predicament en algun catalanisme que n’obviava el caràcter reaccionari i en destacava l’aspecte regionalista i foralista, en contraposició al ferotge centralisme del nou Estat liberal. De fet, la revolta carlina l’animaven els vells poders territorials de l’ordre feudal amenaçats per la irrupció del capitalisme: una pugna entre velles i noves classes dominants, amb les classes populars posant-hi uns morts justificats amb grans paraules. Les guerres carlines van motivar la construcció a Manresa de la torre que ens ocupa i del fortí de santa Isabel, enderrocat fa anys, al turó de Puigterrà, que rebia el nom popular d’«el castell». Guerres antigues, que avui ens semblen absurdes. Alguna no ho és?

Subscriu-te per seguir llegint