MIRALLS

Qui posa el termòstat als 19 graus?

Pere Gassó Ollé

Pere Gassó Ollé

Durant la segona meitat del mes de gener, bona part de Catalunya, ha estat per sota de la mitjana. Ha fet fred. Tothom ho ha notat. La situació derivada de la guerra d’Ucraïna va obligar als països de la Unió Europea ha posat en marxa mesures de contundents. A creure, van dir. Han passat els mesos i ¿algú creu que als edificis públics, espais culturals o comerços no se superen els 19 graus màxims que va establir el govern de l’estat per reduir el consum energètic i complir el compromís amb la Unió Europea? El Reial Decret Llei que es va aprovar l’1 d’agost era ben clar. A l’estiu no es podia baixar dels 27 graus fixats i a l’hivern no es podia pujar dels 19 graus. S’hi haguessin inspeccions, que no n’hi deu haver, la hisenda pública s’inflaria encara més d’ingressos perquè les multes previstes són de traca. La llei diu que, primer, s’adverteix, però que el ventall de les multes va dels 60.000 euros per les lleus a 100 milions d’euros les molt greus.

Aquest mes de gener, en plena sequera informativa, un mitjà de comunicació del País Basc es va dedicar a recórrer diferents edificis d’institucions públiques per comprovar la temperatura. La que s’apropava més a la norma, el termòmetre marcava els 20 graus, mentre la que s’allunyava més, era 25 graus. Com és habitual, i van testimoniar, els primers que es passen per alt les normes, són els mateixos organismes públics, bàsicament perquè els que controlen els termòstats no han de pagar els consums de les seves butxaques. El decret llei determina altres obligacions i fa algunes recomanacions com prioritzar les escales als ascensors o teletreballar, sempre que es pugui... Res especial ha canviat en aquests hàbits socials.

Si algú compleix de forma majoritària és el petit comerç , la petita restauració i moltes famílies que han de fer malabars per arribar a final de mes. Molts bars, botigues i llars familiars, per pura necessitat de subsistència, han canviat radicalment els hàbits energètics i de consum aquest hivern. Les estufes de butà tornen a tenir protagonisme i, també és fàcil trobar locals, amb els aires condicionats parats. Els increments de preus, de l’energia i de tot, han fet estrènyer el cinturó més que mai petits empresaris i a les famílies. Per aquest segment de la població, no li fa falta conèixer el contingut del decret llei de l’1 d’agost perquè les factures dels proveïdors ja parlen soles i no permeten cap altra opció. Les despeses disparades obliguen a prendre mesures per racionalitzar les despeses.

La Unió Europea ha de fiscalitzar que es compleixin les 73 mesures aprovades pel govern de l’estat per aconseguir reduir el consum energètic un 7%, entre el mes d’agost passat i el mes de març. En poques setmanes, vindrà l’hora de l’examen. Un prova que, tot i que no s’hagin fet els deures, s’aprovarà amb tota probabilitats. Faran quadrar els números i tots contents,

Les lleis són per complir-les –diuen–, però massa sovint veiem que no és així. És millor que, si no s’apliquen, deixin de ser vigent o es tornin a formular amb uns altres llindars. Les setmanes avancen, els ametllers comencen a florir i la primavera s’imposarà. Les temperatures aniran pujant i ja no caldrà que ningú estigui pendent que el termòstat no pot superar els 19 graus.

Subscriu-te per seguir llegint