Anaven de debò

Corren polítics amb un retolador de punta gruixuda disposats a fer ratlles noves a les nostres contrades. I tenen pressa. A banda i banda de les comarques centrals s’avenen variacions d’aquesta mena. Al cantó de ponent, la Segarra es disposa a perdre dues poblacions, Torà i Biosca, en favor del Solsonès. Els poc coneixedors d’aquell veral de país han de saber que els ciutadans van a Lleida (el Segrià) si tenen un judici, a Calaf si necessiten assistència primària, i a Igualada (l’Anoia) si els cal un ingrés hospitalari. Ara canviaran Cervera per Solsona per als tràmits burocràtics més quotidians. De bojos de la gestió pública.

Els veïns d’allà s’hi mostren d’acord, tot i que no s’ha celebrat cap referèndum i a més a més els contactats reconeixen no saber quins canvis a millor tindran. Poc més d’una expectativa de millora de les aigües corrents i les ajudes públiques a repartir (potser) amb més criteri.

Recurrent és aquest cas amb el del Lluçanès: alcaldes i delegada governamental volen parir una comarca abans de les eleccions del maig. Si no s’encallen, uns s’estrenaran com a votants solsonencs i uns altres escolliran una administració nova amb un bocí del Bages (Sant Feliu Sasserra), un altre del Berguedà (Santa Maria de Merlès) i una part fonamental d’Osona. Després d’anys i anys de debats i comissions, després d’un referèndum amb vuit pobles favorables i cinc contraris, l’empenta administrativa de passar o rebentar està a punt d’aconseguir-ho. Curiosament, els fronterers amb les tres comarques candidates a ser mutilades de terra i habitants negaren a les urnes el naixement de la (comarca) quaranta-tresena.

Si ho fan, i sembla que serà així molt aviat, com a mínim comptaran amb l’oposició frontal de dos pobles envers la nova entitat de 8.000 ànimes. Seria o serà la tercera comarca més despoblada del país. Si pregunten a les citades viles perifèriques, els enquestats de barra de bar o banc de plaça gran li respondran negativament. De fet, alguns ja no saben a quina comarca pertanyen ni la utilitat pràctica de ser de dalt o de baix.

Una ment benpensant tendiria a veure totes aquestes transformacions sense res relacionat amb la proximitat de les municipals. Però no podran negar que aquestes accions, costoses i de rendiment escàs o negatiu per als ciutadans, serveixen per fer electoralisme de campanar, per assegurar repetir els tenidors de les actuals alcaldies i els càrrecs extres (i millor pagats) que n’obtenen.

Conceptualment, els noms haurien de fer la cosa i a l’inrevés. A aquest pas, la Catalunya central (abans es deia «Interior») podria acabar anomenant-se la «Desmembrada». I a la propera reunió de consellers comarcals no hi cabran i la majoria seran del mateix partit, un que governa molt amb escassos diputats.

Conec un altre lloc del món que fa servir el mot «central» per denominar la seva terra. És Zonghuo (traduït, «nació del centre»). També es diu Xina, i allà els habitants d’una comarca d’aquestes caben de sobres en un únic edifici dels afores de Xangai.

Subscriu-te per seguir llegint