DE TOT PLEGAT

Mossos amb arracades, mosses amb tatuatges

Joan Roma i Cunill

Joan Roma i Cunill

Estrany país el nostre que s’estranya del que fan totes les policies i serveis secrets o d’intel·ligència arreu del món: buscar la millor i més directa informació sobre tot el que passa o pot passar que pugui causar danys o interferències en el normal funcionament d’un Estat democràtic.

Informació és poder, i de la informació se’n deriven accions i actuacions de prevenció, essencials per evitar mals majors. En aquesta tasca, cada cos policial té encomanades unes funcions, regulades per les lleis vigents, supervisades i autoritzades pels jutges competents i controlades pels organismes i institucions, creades per aquests objectius.

Dic això, a la vista de l’escàndol i crispació, molta de cara a la galeria, que ha provocat el coneixement del treball d’un policia del Cos Nacional de Policia (CNP) durant 3 anys, infiltrat en alguns moviments socials de Catalunya. El cas ha tingut especial ressò per haver tingut relacions amb algunes dones que ara s’han sentit traïdes i han presentat denúncia davant els tribunals. Serà interessant seguir-ho, ja que fins i tot ha portat el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, a preguntar pel tema al president del Govern. Veurem què en diuen els jutges, i de moment el policia infiltrat ha estat destinat a la protecció d’alguna seu diplomàtica a l’estranger.

Aquest fet em porta a exposar que he vist mossos amb arracades i mosses amb tatuatges, vestits amb roba força estrafolària durant anys, molts anys, fins al punt que els seus uniformes dormen en algun armari en espera de canviar de destí.

Per què els ho permeten? Què fan? Doncs si el Cos de Mossos d’Esquadra (CME) va voler ser policia integral, fa el que fan totes les policies: buscar informació, detectar perills, prevenir accions delictives, provinguin de màfies de tota mena, de grups violents o d’organitzacions que deriven cap a comportaments antidemocràtics.

Per moure’s en aquests ambients se suposa que és millor anar-hi amb roba de carrer o fins i tot amb elements molt poc habituals en un policia, que no pas presentar-s’hi amb vestit de gala, espardenyes incloses. O no? Bé, doncs, hi ha unitats dintre del CME que s’infiltren en tots els llocs que puguin derivar en comportaments perillosos o clarament delictius per aconseguir informació, documentació, material divers... que porti a la seva detenció i trasllat a les dependències judicials.

S’ha enllitat algun o alguna, amb els elements investigats? Francament ni ho sé ni em preocupa especialment. Tots i totes tenen vida professional i vida pròpia, i em sorprenen algunes afirmacions contra la pèrfida Espanya perquè un agent infiltrat hagi tingut relacions. No crec que en cap altre país hagi donat lloc que un portaveu d’un partit porti el tema al Congrés de Diputats.

Estaria bé algun curset sobre el funcionament de les policies, i del CME, per explicar els bons resultats que donen aquestes pràctiques, igual que les d’escoltes de mòbils i ordinadors que alguns consideren inacceptables.

Si volem resultats, hem de deixar treballar la policia, amb les eines que democràticament els hem donat.

Subscriu-te per seguir llegint