Sense novetats poca informació

Ja se sap que una informació decau ràpidament si no hi ha novetats sorprenents i continuades. Però sembla força excessiu que una desgràcia de dimensions tan grans com el terratrèmol que dilluns de la setmana passada va sacsejar parts de Turquia i de Síria hagi reduït tant la seva presència en els mitjans de comunicació, en els quals darrerament gairebé només s’ha parlat de les sorprenents trobades de supervivents després de molts dies d’haver quedat sota la runa. Però el fet és que s’hi estan trobant també milers de persones sense vida i se n’hi trobaran moltes més encara fins a un total que ningú no gosa pronosticar. És ben clar que els terratrèmols no es poden evitar, però sí que se’n pot reduir els efectes i les víctimes, amb una normativa adequada sobre les característiques que han de tenir les construccions i amb la vigilància corresponent per tal que la llei es compleixi. I això és el que no ha passat fins ara a Turquia i menys a Síria, on la situació encara és més difícil per una guerra interna des de fa anys. Caldria assegurar que el patiment dels supervivents, molts dels quals han salvat la vida però han perdut tot el que tenien, serveixi si més no per modificar radicalment les deficiències legals que s’han constatat. Però interessarà això a molts mitjans de comunicació?

Una altra qüestió que no podem oblidar és la invasió russa d’Ucraïna, que aviat farà un any que va començar. També, en aquest cas, l’allargament del conflicte ha fet que cada dia vagi perdent més visibilitat informativa. Però el cert és que la població civil ucraïnesa en continua sofrint ben directament les conseqüències, encara que els mitjans de comunicació en parlin menys. L’hivern ha empitjorat la situació i l’aparell de guerra rus s’hi ha acarnissat atacant serveis civils essencials, com les centrals d’energia elèctrica, que en aquests mesos són més necessàries que mai. Tot i això, el principal problema de Putin és com acabar el conflicte i retirar les seves tropes sense reconèixer que no n’ha sortit gaire ben parat. I és que entre els ajuts occidentals, la poca efectivitat de l’exèrcit rus, les sancions econòmiques que han debilitat l’economia russa i una oposició interna dominada però creixent, la situació pot ser cada dia pitjor. Però fer marxa enrere no és fàcil. La guerra d’Ucraïna no ha acabat pas, encara que en aquests moments sigui menys visible.

Sovint els fets positius solen tenir menys requesta informativa que els negatius. Per això val la pena d’esmentar-ne un de destacable en relació amb la llengua catalana, en un moment en què es parla de deficiències en l’ús de català en àmbits com les xarxes socials i l’ensenyament. Situem-nos en una àrea ben aïllada de la resta de països de parla catalana, com és la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya, amb uns 45.000 habitants, una part dels quals manté el català, que s’hi parla per raons històriques, tot i la pressió de la llengua estatal, que és l’italià. Doncs fa ben poc, per mitjà d’una enquesta oficial, hi ha hagut 400 famílies alguereses que han demanat de fer activitats escolars en català, fins ara pràcticament absent de l’escola. El volum de les peticions ha estat prou gran per ja començar a fer proves pilot de la introducció del català en el sistema educatiu de l’Alguer, i així tenir a punt un projecte complet de cara al curs que ve. Una decisió que, evidentment, cal celebrar.

Subscriu-te per seguir llegint