A FI DE BÉ

Que venen les municipals!

Antoni Biarnés

Antoni Biarnés

Si la campanya de Nadal (llums, garlandes, activitats…) ha estat enguany més generosa que mai; si les obres públiques (asfaltat, enderrocs, primeres pedres…) proliferen; si la comunicació de l’Ajuntament ha reviscolat i es fan reunions de barri; si el teu consistori congela els impostos i li dona per fer regals (de calendaris a bosses d’escombraries)… no en dubtis: s’acosten les municipals! És conegut de tots que no hi ha com la proximitat d’unes eleccions locals perquè els governs municipals es posin les piles i tot sigui frenesí i bon rotllo. Però ja se sap menys que això té un fonament «científic»: està comprovat que la gent té poca memòria política. És a dir, allò que passa als darrers mesos de mandat té més impacte electoral que no pas les actuacions i els fets ocorreguts anteriorment, encara que els d’abans hagin estat més importants. Podem haver-nos estat queixant de la lentitud en la reparació del clot de davant de casa, que si ens ho arreglen ara, l’emprenyament durarà poc. En canvi, aquell gran equipament o parc inaugurat el primer any del mandat, a hores d’ara sembla com si hi hagués estat tota la vida. Els polítics locals ho intueixen, això, i així ens va: tres anys de fam i un d’alegria. O és que –diuen ells– el que passa és que al quart any s’executa allò que s’ha planificat i preparat els tres anteriors? En tot cas, hauríem d’imposar que hi haguessin eleccions cada any!

Per contra, molts governants locals encara no han descobert la importància de la microcomunicació. Estan convençuts que la comunicació és fonamental i que han de tenir un relat, però no entenen que no es tracta de fer molta publicitat o de repartir milers de tríptics i de revistes, sinó d’escoltar, respondre i dialogar, de forma personalitzada, un a un. Es tracta que el ciutadà que veu perplex que la farola del seu carrer fa mig any que està espatllada, sàpiga per què encara no s’ha resolt la incidència. Sovint les raons que pot esgrimir el govern municipal són febles, però almenys es demostra interès pel tema.

És clar que anar-se explicant és una cosa que requereix temps, mètode i paciència, però en època de descrèdit de la política jo diria que no hi ha pas res més important. Amb un avantatge: en fer-ho construeixes relacions, que és el capital fonamental de la política. Per això, els alcaldes/esses exitosos són aquells que, més que no pas fer molt o poc, millor o pitjor, estan 4 anys atenent i conversant amb la seva gent, és a dir, construint una credibilitat dia a dia. Perquè resulta que la memòria emocional és més sòlida que no pas la racional. Per aquesta mateixa raó, si l’Ajuntament ens ha faltat al respecte en un moment donat, ens ho apuntem i ens en recordarem estona.

Ja ho veieu, doncs: la política local és més complexa del que sembla. Si hi teniu interès, us convido a llegir el meu blog (http://municipals23.cat), des del qual anem seguint les vicissituds del camí cap a les eleccions del proper maig, alhora que descobrim facetes amagades de la política i les campanyes municipals.

Subscriu-te per seguir llegint