El foc al final del túnel

Carles Francino

Carles Francino

La Verónica era una nena de 13 anys quan un home de 62 la va violar en tornar a casa seva de comprar el pa, a plena llum del dia; no satisfet amb això, la va amenaçar de mort si n’explicava res. Però ella ho va explicar i l’home va acabar a la presó. Aquesta història va passar en un poble d’Alacant, Benejússer, a finals del segle passat, i si no va desaparèixer, enterrada en la fredor de les estadístiques d’agressions sexuals, va ser per dos motius. Perquè molts veïns es van posar del costat del violador i perquè la mare de la víctima va acabar cremant viu l’agressor quan aquest, temps després, es va burlar d’ella preguntant-li com estava la seva filla. La periodista Gema Peñalosa ha escrit un llibre que es titula precisament Fuego, en el qual, a més de ressuscitar aquest episodi, s’interroga pels mecanismes socials que permeten continuar exercint violència sexual sobre les dones.

L’altra tarda, a la ràdio, no sabia on ficar-se quan la conversa sobre el seu llibre va derivar cap a la baralla política que envolta la llei coneguda com la de només sí és sí. És una pena que aquest tema que s’esbomba sigui tan seriós perquè, d’una altra manera, la collita d’acudits podria ser de les que fan època.

Jo, sens dubte, no puc evitar que em passi pel cap el nyap dels trens que no entren als túnels, un monument a la llegendària ordinariesa hispànica, quan repasso l’accidentat camí que ha seguit aquesta llei. Perquè, a més, en tots dos casos aflora un element comú: la incompetència, regada amb bones dosis de supèrbia. Hi ha una cosa inexplicable en aquesta baralla. O un gran equívoc. L’èxit en política no consisteix –o no només– a tenir raó, sinó a generar confiança en els ciutadans.

Algun dels –i les– participants en l’aquelarre de les últimes setmanes creu que així es transmet confiança? No. Així s’arruïnen projectes i es perden eleccions. Almenys en l’increïble cas dels trens obesos ja han caigut dos caps. Però aquí ni això. No es veu la llum al final del túnel; només el foc d’una batalla lamentable.

Subscriu-te per seguir llegint