Això no és extremisme!

Fa mesos, uns homes que portaven un tot terreny de luxe i propietaris d’un munt de gossos per caçar em va dir que jo era un extremista per dir-los que si no podien tenir els seus gossos ben cuidats doncs que no els tinguessin. Segons un d’ells no es volia gastar més diners en el seu manteniment i transport perquè no podrien practicar el que ells anomenant l’esport de la caça. Bé, jo vaig argumentar que per despeses econòmiques, no en puc permetre’m infinitat d’esports i coses i que si no poden assumir un bon tracte als gossos doncs que no els tinguin.

Tot va començar per avisar a aquests homes en un bar que tenien els gossos en un remolc ofegats al sol, mentre ells es fotien un esmorzar amb vi i licors per després anar a fotre tirs a la muntanya. Bé jo no crec que això em faci mereixedor del fet que en diguin extremista o qualsevol cosa similar. No es tracta d’un extremista el que defensa els drets bàsics siguin humans, ambientals, laborals i menys si es fan amb una òptica pacífica. Finalment, he pensat amb quina llibertat desacrediten a aquells que defensen ideals de pau, justícia que ens fan més humans.

Aquests dies llegia en certa premsa com polítics a Madrid acusaven els treballadors de la sanitat d’extremistes si als mateixos que no fa tant aplaudíem ara són extremistes per exercir el seu dret a la vaga i la protesta «vergonyós». No només les justes reivindicacions laborals són difamades sinó que també els activistes climàtics de diferents grups, Futur Vegetal, Extinció Rebel·lió, etc. Ja sigui per les performances a museus, carrers i en actes públics, perquè per certa premsa, lobbies i polítics la protecció del clima està bé, però sense pertorbar ni mobilitzar feu-ho calladets.

«Som en una autopista cap a l’infern climàtic, amb el peu a l’accelerador». No és un eslògan d’activistes climàtics, sinó una declaració del secretari general de l’ONU, António Guterres. Per les previsions científiques. Protestes, mobilitzacions i performances estan plenament justificades i no són extremismes. Com està demostrat que a una societat que es digui avançada en valors ètics i humans no pot tolerar el patiment injustificat de cap ésser viu. I naturalment reprovar aquestes actituds no et fa extremista. És per això que puc entendre el desànim dels col·lectius i persones que han vist com es desfeia l’oportunitat de tenir una societat més ètica i humana cap als animals i és que el Congrés d’Espanya ha aprovat el 9 de febrer del 2023, dues reformes legislatives que suposen una menor protecció dels animals: la reforma del Codi Penal en matèria de maltractament animal i la Llei de protecció dels drets i el benestar dels animals.

Reculades molt preocupants i el PSOE ha votat en contra dels seus socis i s’ha posicionat al costat d’un lobby el de la caça que cada cop s’assembla més a l’associació nacional del rifle dels EUA. L’opinió dels operadors jurídics experts en aquesta matèria és que, amb el vot favorable de la seva cambra alta, Espanya ha fet passos enrere importants en la protecció dels animals, que no serà fàcil revertir. Està molt clar que el lobby de la caça a l’estat és poderosíssim i va pressionar perquè no prosperes una Llei més protectora amb el benestar dels animals. I és que aquest lobby mou diners i es comporta amb pensament carca i en massa ocasions mafiós.

És urgent que es prenguin mesures de control valentes i és que els més interessats que sigui així són els caçadors que compleixen les normes i que exerceixen l’activitat amb responsabilitat envers els seus animals i respecte escrupolós pel medi ambient, però dubto que això últim es vegi per por dels mateixos. Dir això no és extremista.

Subscriu-te per seguir llegint