La llum i l’aigua: història, art i reflexió

Avui és la Festa de la Llum de Manresa. És el dia que la ciutat recorda el miracle que, segons la tradició, el 21 de febrer de 1345 va posar fi al conflicte entre la ciutat i el bisbe per la construcció de la Séquia, que va solucionar la important sequera que assetjava aquestes terres. Més enllà dels actes tradicionals que avui se celebren, la ciutat ha teixit al voltant de la festa, aprofitant el seu relat històric, un programa d’actes que des de fa anys té com a grans atractius la Fira de l’Aixada i la Transéquia, que contribueixen a l’arrelament i a la projecció de la ciutat. En els darrers anys, a més, s’hi ha incorporat la proposta artística Jardins de llum, que s’ha consolidat com un reclam i un regal per als sentits.

El festival, que aquest cap de setmana va arribar a la novena edició, conforma un itinerari d’art efímer que permet passejar i admirar un seguit de creacions artístiques amb la llum i l’aigua, els dos elements que són l’essència de la festa manresana, com a argument central. Si ho jutgem per les nombroses imatges que aquests dies corren per la xarxes socials, que omplen de llum racons sovint oblidats del barri antic, podem afirmar que la proposta de portar aquests dos elements identitaris de la ciutat al llenguatge artístic del segle XXI ha captivat.

Fa prop de 700 anys que la llum i l’aigua van confluir per crear una gran obra d’enginyeria que ha arribat als nostres dies i, ara, els dos elements tornen a convergir amb una nova mirada que fa volar l’imaginari a través d’una experiència lúdica i reflexiva, que deixa atrapats els visitants entre els espais lumínics. Les obres efímeres d’aquest projecte artístic no només omplen de vida el nucli històric, sinó que impliquen entitats i col·lectius socials i projecten la ciutat i els seus valors patrimonials. A més, fan una mirada crítica i conviden a la reflexió sobre aspectes socials i ambientals tan actuals com l’emergència climàtica o el preu de l’energia. Llum i aigua. Aigua i llum. Dos elements preuats, que eren essencials en el passat i que ho són en el present.

Gairebé set segles després de la construcció de la Séquia, tot i els grans avenços tecnològics, la vida continua girant al voltant d’un element tan essencial com és l’aigua, i més, immersos com estem en una crisi climàtica cada vegada més evident, amb els preus desorbitats de la llum i una sequera cada cop més preocupant. De la conscienciació, de l’ús racional, de la sostenibilitat i de la destresa per gestionar uns béns escassos i d’importància vital en dependrà el nostre futur.

Subscriu-te per seguir llegint