Innovar

No és fàcil, innovar i menys a on, potser val la pena badar-hi una estona. La innovació té a veure en fer les coses de manera diferent i, suposadament, el canvi és per millorar, a vegades la realitat ens demostra el contrari.

Centrem-nos en el camp de la salut, allò primer que ens passa pel magí, és l’ús de nous aparells que permetin el seguiment de paràmetres de funcionament del cos (freqüència cardíaca, temperatura...) o bé fer servir apps per la informació o l’aparició de nous tractaments o fàrmacs; encara que això de nous tractaments està molt bé, cal recordar que la base d’un bon tractament és el tracte, un bon tracte genera confiança i alleugera el patiment i els dubtes de les persones, és a dir, genera confiança. Aquí no cal innovar-hi gaire.

Posem-nos a un altre nivell, d’un sistema de salut, un nivell sistèmic, i aquí plora la criatura, promoure innovació en aquest camp requereix diversos factors; el primer, una idea clara del que es vol fer i cap a on es va, el segon un lideratge clar des de l’inici i durant el període de transició, un període llarg, pot durar anys, el tercer que sigui ben acceptat pels professionals i quart, però podria ser el primer, acceptat per la població, aquí hi som tots. Es precisa, doncs, d’un pla estratègic general amb objectius clars i accions ben definides, no fer pegats per problemes concrets.

A part del pla global, un dels efectes col·laterals és l’oposició al canvi per part de la població, acostumada a ser atesa d’una manera habitual i el mateix passa, de manera massa freqüent, en els professionals, en els que m’hi incloc: el que estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra. Ja sé que hi ha un grapat de documents i programes que proporcionen eines per la Gestió del Canvi, passar de la teoria a la pràctica ja són figues d’un altre paner.

Ens hem dedicat, farà anys a l’atenció a la cronicitat, tant en la salut general com en la salut mental, fa tres anys l’aparició d’un virus ho va trasbalsar tot plegat, i el sistema va orientar-se, i prou bé cap a una situació aguda. Fora hora de pensar a afavorir tant la prevenció de les malalties com la promoció de la salut, amb beneficis a mitjà i llarg termini.

Per posar alguns exemples, sabem que el 50% de les disfuncions en salut mental apareixen en la infància i l’adolescència i la detecció precoç d’aquestes, és un factor clau pel seu projecte vital i la seva qualitat de vida. En un altre àmbit clau, la salut mental en el lloc de treball, cal pensar en unes càrregues de treball assolibles, unes empreses que valorin i afavoreixin la salut mental saludable i l’adequació del lloc de treball a la capacitació professional. No sé si fem prou en aquests dos exemples que, evidentment es poden ampliar.

A part dels estils de vida saludable, que afecten les persones, es pot pensar en una millora en la gestió i organització dels serveis sanitaris?

Per cert, una de les persones que ho va assenyalar va ser el Bill Gates, que alguna cosa encerta, no tot.

Subscriu-te per seguir llegint