Gent de bé, o no

Marc Marcè Casaponsa

Marc Marcè Casaponsa

Quan Alberto Núñez Feijóo exigeix a Pedro Sánchez que «deixi de molestar a la ‘gente de bien’» (de bé, com cal) amb coses com la llei trans, l’avortament o el consentiment sexual, sembla que estigui pronunciant una frase innocent o risible, però no; en realitat, està fent un compendi de la història d’Espanya en set paraules. Efectivament, hi ha un sector social que es considera la gent com cal, com Déu mana; la que practica el sentit comú de sempre, l’ordre ben entès, la llibertat sense excessos; la que s’agrupa en famílies tradicionals i rebutja qualsevol alternativa que molesti ni que sigui una mica. Són famílies que tenen alguna cosa a perdre si hi ha massa canvis i que han estat, històricament, un mur que s’ha alçat davant els diferents, els estrangers, els desafortunats, els minoritaris per gènere, per físic o per llengua, i també davant dels que volien més llibertat i més igualtat. I quan ha calgut un cop d’estat per reconduir desviaments, l’han aplaudit. Aquesta gent hauria de saber que, sota la seva pàtina de confort i ordre, les seves famílies han estat presons inhumanes per a milions de gais,lesbianes, trans, menors embarassades i dissidents de tota mena que han acabat vivint una existència infernal o tirant-se al tren perquè, a les cases de la gent de Feijóo, fills i filles així ni existeixen ni poden existir. Fins aquí podíem arribar.

Subscriu-te per seguir llegint