TRIBUNA

«És que la vida sense l’amor és possible?»

Josep Miquel Bausset

Josep Miquel Bausset

Aquestes no són les paraules d’un bisbe o d’una religiosa. Són les sàvies i assenyades paraules que l’igualadí Jordi Savall va dir en una entrevista recent (Vilaweb, 5 de febrer del 2023).

El director de la Capella Reial, Hespèrion XXI i Le Concert des Nations, ve a dir-nos que la vida només té sentit des de l’amor. I és que, com va dir fa uns any (també en una entrevista) l’actor andorrà Marc Cartes, «l’amor mou el món i el pot salvar».

Només així s’explica l’actitud d’un home ja gran que es trobava al centre de salut, perquè l’havia de visitar el metge. A dos quarts d’una, després de mitja hora esperant d’entrar al despatx del cardiòleg, aquell home li va dir a la infermera que havia de marxar perquè a la una, cada dia li donava el dinar a la seva esposa, que tenia alzhèimer i que vivia amb ell en una residència. La infermera li digué que s’esperés, que el metge no trigaria a visitar-lo i que, a més, si arribava tard, com que la seva esposa ja no el coneixia, degut a l’Alzhèimer, no s’hauria de preocupar, perquè algú de la residència ja li donaria el dinar a la seva muller. L’home li contestà que era veritat que la seva esposa ja no el coneixia, però que ell sí que la coneixia a ella i era la mateixa dona amb la qual s’havia casat feia seixanta anys i no volia deixar de fer el que feia cada dia: donar-li el dinar a la seva muller. I l’home se n’anà a la residència. I és que com deia Ramon Llull, «cap cosa (cap persona), no pot ser estimada, si no és coneguda».

Com diu Sant Pau, l’amor «no passa mai», no caduca mai. Evidentment si tenim cura d’ell, com un foc a la llar, que si constantment estem afegint-hi llenya, no s’apagarà mai. L’home que cada dia donava el dinar a la seva esposa, podia haver fet seves les paraules de Jordi Savall: «És que la vida sense l’amor és possible?» Amb el seu gest ple d’afecte per la seva muller, donava també la raó a allò de que «morir no és deixar de viure sinó deixar d’estimar».

Jordi Savall, que en aquella entrevista afirmava que «un envelleix quan perd la il·lusió, i jo la il·lusió la tinc cent per cent», deia també que és «una persona que necessita estimar». I ho explicava així: «L’amor ve d’una dimensió interior molt profunda. Però a vegades passa que al cap de molts anys aquesta connexió es deteriora, i continues, perquè tens un compromís, perquè hi ha estima». I hi afegia encara: «L’equilibri que trobes a la vida depèn del fet que estimis les persones que hi ha al teu costat i que estimis el que fas».

L’escriptora xilena Isabel Allende, que va tenir la seva filla Paula un any en coma, deia que durant aquell temps havia après d’ella el millor que li podia haver ensenyant. I és que «és més important estimar que ser estimat» i també, que «només tens el que dones». Per això quan més estimem, més feliços som, ja que sempre rebem el que donem. Com un bumerang. I és que «la vida sense l’amor és possible?».

Subscriu-te per seguir llegint