Un fals autònom a la patronal

La Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) tenia contractat de forma irregular el seu president, el Sr. Antonio Garamendi, com a fals autònom. El màxim dirigent de l’organització feia, doncs, factures fictícies periòdicament pels seus serveis, com si fos una empresa externa, per un import d’uns 350.000 euros anuals.

Els falsos autònoms són treballadors que, tot i tenir una relació d’assalariat, es veuen obligats per l’empresa a donar-se d’alta com a empresaris autònoms per estalviar-li increments de plantilla i costos de mà d’obra. Amb la llei 12/2021 –l’anomenada «Llei Rider»– es va modificar l’Estatut dels Treballadors, amb la finalitat d’evitar aquesta pràctica fraudulenta en les plataformes digitals de repartiment de productes. No era el cas del Sr. Garamendi, que no feia de repartidor de Globo ni d’Amazon, ni tenia cap feina precària. El president de la patronal tampoc va haver de demostrar la seva relació laboral amb l’organització que el contractava, perquè la CEOE va fer públic que, assessorada pels seus advocats, li faria un contracte laboral amb un salari brut(al) anual al voltant dels 400.000 euros.

No es pot retreure a la CEOE que comparteixi ideologia, objectius i política econòmica amb la dreta. Una mostra recent d’aquesta complicitat va ser la incorporació a la seva direcció del Sr. José Luis Ayllón, excap del gabinet de Rajoy. No se’ls pot recriminar, perquè mai se n’han amagat i és conegut arreu que les decisions polítiques del Partit Popular sempre els han beneficiat. Un exemple molt clar va ser la reforma laboral feta pel govern Rajoy l’any 2012, amb el suport de la dreta catalana –representada llavors per CiU. En nom de la «flexibilització» del mercat laboral, van precaritzar les condicions dels treballadors, incrementant descaradament els beneficis empresarials en detriment dels salaris i perjudicant especialment el jovent que s’incorporava de nou al mercat laboral.

El que sí que s’ha de retreure, en canvi, a una organització com la CEOE, que hauria de ser exemplar, és la seva doble moral: recolzar la «Llei Rider» mentre tenien el seu president com a fals autònom, i incrementar la remuneració del Sr. Garamendi un 9% mentre es negaven al manteniment del poder adquisitiu dels treballadors en els convenis. També se’ls ha de reprovar la manca d’ètica per desentendre’s del manteniment del poder adquisitiu del salari mínim i per negar-se a un pacte de rendes, mentre que les empreses incrementaven desproporcionadament els preus i els seus beneficis.

A la nostra societat no li fa cap falta aquesta patronal sense credibilitat, que empara els interessos d’un model d’empresaris escanyapobres, que obtenen beneficis a curt termini a costa d’escatimar en les nòmines, sinó que en necessita una que representi un empresariat amb consciència social i ecològica, que fomenti la participació dels treballadors en les decisions empresarials i que aconsegueixi augmentar la productivitat a partir de millores tecnològiques i organitzatives, en el marc d’una societat sostenible, que mai més pot fonamentar-se en el continu creixement econòmic.

Subscriu-te per seguir llegint