Gràcies per una festa de la nostra música

És veritat, va ser tot verídic. La Cobla Contemporània, els Lakatans, els cantaires, les entitats, el públic, el Kursaal, l’equip tècnic, tot, tot veritat.

Voldria, amb aquesta carta, reforçar el que vaig dir el dia del concert: que durant la meva vida havia tingut la sort de viure moments tan emocionants i extraordinaris com aquest, moments que justificaven la meva dedicació a la música amb tot el meu esperit, amb tot el meu físic, amb tots els sacrificis suportats, a ella...

I l’emoció que vaig sentir el dia del concert Sardanova avui amb l’empenta de tots els artistes que hi van participar, l’emoció que encara sento i que desitjo que em duri molt de temps, també la vaig poder compartir amb tota aquesta gent «extraordinària» el 5 de febrer passat al teatre Kursaal.

Tot va començar abans de la pandèmia. El Punt Manresa amb el Casal Cultural Dansaires Manresans, l’Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages i el Grup Sardanista Dintre el Bosc van voler donar un nou impuls a la Sardanova i van pensar a presentar el nou projecte a la Fira Mediterrània.

De llavors ençà hem pogut rescatar l’Orfeó Manresà, el Grup de Dansa Cor de Catalunya, el Cor d’Alumnes de l’Escola de Música Esclat, l’Associació per la Dansa Estudi Folk i els Nans de Manresa, que s’hi han afegit amb entusiasme. Amb tots ells i amb l’honorable col·laboració de Joan Morros i Núria Soler diumenge vam aconseguir convertir aquella vetllada en tota una festa de la nostra música i la nostra dansa popular i tradicional.

Confesso que he viscut molt feliç tot el procés! Als assajos fruïa mentre valorava les coreografies i les danses que anaven creant els grups, i em sentia orgullós per l’excel·lència del treball d’aquells artistes que alhora estaven assegurant un futur esplèndid al nostre estimat país. Modestament, voldria fer una reflexió final: potser el que suposa l’aportació de la Sardanova podria servir d’exemple per ajudar a entendre les paraules del músic català Robert Gerhard.

«Els qui mantenen viva una tradició no són els qui es conformen, sinó els qui la transformen».

Subscriu-te per seguir llegint