Esclaus delben d’hora, ben d’hora

De vegades em ve un rampell i em llevo d’hora, ben d’hora, ben d’hora. Però d’hora de veritat, tan d’hora que, de fet, és una hora intempestiva. I fosca. I em llevo i em poso un cafè, això sí, i treballo com si s’hagués d’acabar el món i amb la calma del moment, qui vols que t’emprenyi aquelles hores inhumanes, faig coses endarrerides, avanço coses perquè no se m’endarrereixen i quan ja ha arribat una hora tan humana com les vuit, osti!, he fet un munt de feina, tanta, que primer penso en el Pep Guardiola i després en tots els que just s’acaben de llevar i jo que em sento invencible com un Manelic 2.0. Mira que se’m posa bé llevar-me d’hora. Això sí, només ho faig de tant en tant, molt de tant en tant perquè, essent sincer, els dies que em llevo tan d’hora, tan d’hora, al migdia soc mig persona i al vespre estic fet pols. Ho escric, això, perquè abans-d’ahir vaig tenir un rampell d’aquests i em vaig llevar per posar els carrers, i coi, vaig pensar que els manresans de la Séquia ve ho devien ser una mica així de llevar-se de moda, si no, no l’haurien pas acabat. I quan va arribar el bisbe ells ja tenien la feina feta. I ho escric, també, perquè també aquesta setmana he llegit un article seriós en un diari d’aquests seriosos on es desmunta el mite de llevar-se d’hora. Diu que no pot ser bo de cap mena de les maneres. Ho diu perquè, i això és culpa de les modes, s’ha posat de moda llevar-se d’hora per meditar, saludar el sol, retrobar-se un mateix i no sé quantes coses més que es veu que les has de fer entre les 5 i les 7. Que a les 7 ja és tard. I fer-ho com qui descobreix el món i el silenci – ja et ben juro que n’hi ha de silenci en aquelles hores – i alguns també caminen o corren o neden descalços si tenen piscina a prop, i després, quan han fet aquesta experiència prèvia, que els eleva, comencen el dia. L’article diu que més que un acte de llibertat això és un acte d’autoexplotació en tota regla. També diu que es nota que els que fan això d’avançar-se al dia no deuen tenir gaire feina o gaires fills o gaires esmorzars amb cereals per preparar. És un mindfulness una mica pijo, aquesta és la veritat. M’agradaria saber com porten el dia aquests que a les 5 ja volten només per preparar-se el dia. Els que van al taller, a l’oficina o a la fàbrica, ja ho sé com estan, cansats, però aquests que del ben d’hora en fan un himne xiuxiuejat, ja m’agradaria veure’ls per un forat mentre avança el dia de veritat. Jo, les primeres hores extres del dia, quan les faig servir és perquè vaig curt de temps per acabar el que em reclamen. I això sí, a aquelles hores ni trucades, ni mails ni tuits ni… bé, tampoc és cert del tot perquè ara corre una altra nova fauna urbana que als matins, abans de llevar-se, molts et diuen bon dia i quin temps fa, i si es tracta d’un grup de WhatsApp, la resta contesta bon dia, bon dia, bon dia i, hosti, jo que m’he llevat per treballar, no puc ni estar tranquil. Però què fa la gent tan d’hora? Pep Guardiola, a primera hora, hem de parlar.

Subscriu-te per seguir llegint