Falten explicacions

Cada dia que passa és una oportunitat perduda per a un Barça que no dona totes les explicacions necessàries sobre l’estrany afer de l’exàrbitre Enríquez Negreira. Si va pagar per tenir tracte de favor, malament; si no ho va fer, per què tarda tant Laporta a sortir davant la premsa? Al marge de moltes altres preguntes sobre la manera com els darrers presidents que ha tingut el Barça han gestionat els diners (que poc que costa jugar amb els que no són teus!), plana sobre el present barcelonista el futur del club. Potser és exagerat imaginar un món sense el Barça, però operacions com l’Espai Barça, que obliguen a una inversió multimilionària en un club que no pot ni inscriure un jugador de 18 anys al primer equip, demanen un rigor i una transparència que ja es va començar a qüestionar amb l’elecció d’una empresa turca per a les obres del nou Camp Nou. En un context d’expansió dels clubs controlats per grans fons de capital, ja siguin grups inversors de les democràcies occidentals, el sud-est asiàtic o les petrodictadures, el Barça té al davant el repte de mantenir-se com una entitat que és propietat dels seus socis. Gairebé un contrasentit en el futbol turbocapitalista. Per això, és important que la gestió sigui immaculada, exemplar.

El Barça pot continuar sent un gegant o pot baixar al segon graó de l’elit europea. A hores d’ara, manté les constants vitals socials i malda per recuperar múscul en el terreny esportiu. Però la realitat econòmica és dura, molt dura, s’han llançat molts diners i no està gens clar quin és el camí de tornada. Cal molta reflexió, i abans unes quantes explicacions.

Subscriu-te per seguir llegint