La indefensió d’un ciutadà

Des de sempre m’han interessat els temes del municipi, la meva consciència social i les profundes conviccions democràtiques adquirides a l’antifranquisme, i celebrades amb l’adveniment de la transició a la democràcia, em van il·lusionar per dur a terme tantes i tantes reivindicacions anhelades i que creia que, sobretot a partir dels ajuntaments democràtics, es podrien dur a terme.

He estat un assistent assidu a les sessions del ple municipal del meu municipi, el de Calaf (a l’Alta Anoia). He participat en diferents candidatures en un afany de comprometre’m més a fons amb el meu poble, però sempre m’ha quedat l’espai que ofereix el torn de precs i preguntes del ple ordinari, un dret democràtic que tenim els ciutadans i al qual alguns alcaldes es resisteixen a facilitar-lo, com traient-li importància o, com molt temo, perquè no els interessa fer servir aquells drets més profundament democràtics, no sigui que enterboleixin les seves actuacions de disposar d’una majoria de govern que té algunes coses a amagar. Si no és així, per què s’ha de tenir por del torn ciutadà dels precs i preguntes?

Ja fa temps vaig fer pública la negativa de l’alcalde de Calaf, Jordi Badia i Perea (ERC), de facilitar la paraula a la ciutadania. Cal afegir que –en el fons– no em sorprèn la seva actitud altanera i una mica dictatorial que fa servir fins i tot amb els seus regidors i regidores, una actitud ben contrària a l’esperit dialogant dels valors de fons del que és una democràcia.

Les excuses per no donar-me la paraula en els darrers plens són que sols em puc referir a temes tractats a l’ordre del dia o que haig de fer les preguntes per escrit. És que té pressa o no es dona temps per escoltar la ciutadania? Escoltar i paciència és una virtut que s’ha de suposar en els càrrecs públics, i encara més en un alcalde que és el representant polític més proper a la ciutadania. I em pregunto: on queda l’aplicació dels nostres drets reflectits a l’article 15, amb totes les circumstàncies que concreten l’apartat 35.1, del propi Reglament orgànic municipal de Calaf?

Subscriu-te per seguir llegint