Portin l’asfalt que no vol el Vallès

Explica Calderón de la Barca a La vida es sueño el cas d’aquell savi empobrit que s’alimentava d’herbes silvestres i es preguntava si existia algú més dissortat. Va trobar la resposta en veure un altre savi recollint les herbes que ell descartava. La conclusió de la paràbola era aquesta: «les meves penes, per fer-les tu alegries, les hauries recollit».

El passat cap de setmana alguns milers de persones es van manifestar a Sabadell contra el Quart Cinturó, projecte inclòs al pacte d’infraestructures d’ERC i PSC per l’aprovació dels pressupostos. Entitats empresarials, sindicats i ajuntaments de la zona estan a favor d’aquesta obra que descongestionarà les carreteres actuals, però topa amb un notable rebuig social per l’afectació del medi ambient. ERC està dividida entre la fidelitat al gripau que s’ha hagut d’empassar per mantenir-se al Govern i el malestar de les seccions locals que sempre hi han estat en contra.

A la bona gent del Vallès Occidental que refusen la nova carretera se’ls podria recitar des del Bages el vers de Calderón de la Barca: les seves penes serien les nostres alegries. Ells no volen que una cinta pavimentada de quatre carrils d’amplada s’estengui per la comarca, i nosaltres lamentem que la Generalitat no desdobli d’una vegada la C-55 i la doti de quatre carrils entre Manresa i Abrera. El Govern asfalta allà on no ho volen i deixa de fer-ho allà on li reclamen. Quina gent més estranya.

Potser els ajuntaments del Bages, amb el Consell Comarcal al front, podrien anar al Vallès a buscar adhesions a favor d’un un manifest de cessió transcomarcal d’infraestructures. Diria: «Nosaltres, persones i entitats vallesanes verdes i sostenibles, reclamem al Govern de Catalunya que es gasti a la carretera de la vergonya del Bages els diners que vol destinar a fer un cinturó vergonyós a la nostra comarca».

Però llavors el conseller respondria: «En realitat els diners i la decisió són de Madrid».

I és que tot comença i tot acaba al mateix lloc.

Subscriu-te per seguir llegint