El Barça a segona?

Xavier Domènech

Xavier Domènech

El periodista econòmic Martí Saballs va publicar ahir a El Periódico un informe sobre el finançament de l’Espai Barça amb un titular d’impacte: «I si el Barça baixa a segona? No preocupa». L’impacte era doble. D’entrada, perquè la idea d’un FC Barcelona condemnat al descens a causa del cas Negreira és tremenda i apocalíptica. I en segon lloc, perquè l’afirmació que «no preocupa» és desconcertant. Però abans que ningú es talli les venes cal posar la frase en el seu context, que és l’efecte d’un hipotètic descens en els inversors que han de finançar els 1.500 milions del nou Camp Nou. Les fonts consultades pel periodista li han dit que no es preocuparien gaire «perquè es mantindrien els ingressos procedents de la massa social i els de televisió durant una temporada». La temporada, en singular, que duraria la visita al purgatori, ja que el retorn es consideraria profèticament inevitable. Els inversors diuen que no estan gaire preocupats, però el cert és que s’han fet la pregunta, perquè la gent que s’hi juga diners és prudent i li agrada avançar-se als pitjors escenaris. Socis i seguidors, en canvi, encara no han abandonat l’estupefacció. Continuen amb els ulls molt oberts i una boca tant badada que les mosques hi fan becaines. La majoria encara es troba lluny d’imaginar la possibilitat del descens disciplinari, però a mesura que se’n parli no tindran altre remei que reflexionar-hi. I la resposta segur que no serà un «no preocupa» i un «ja tornarem a pujar». El Barça no ha baixat mai de categoria; el pitjor que li ha passat és quedar fora de les competicions europees. Només ell, el Real Madrid i l’Athletic de Bilbao han estat sempre a Primera Divisió. Abandonar aquest podi seria una tragèdia esquinçadora per a la massa social, però els efectes anirien més enllà del club i afectarien l’estat d’ànim de Catalunya sencera, causant una desestabilització d’efectes imprevisibles. Per evitar mals majors, cal reactivar la taula de diàleg perquè se n’ocupi tot seguit, amb discreció i eficàcia.

Subscriu-te per seguir llegint