Dino Pavarotti

Les coses que no hem vist mai en la vida real les imaginem com ens les han presentat a les pel·lícules. Això val per a les orgies, per començar, però també val per als taurons i per als dinosaures. Els pobres taurons són unànimement vistos com a monstres des de la pel·lícula de Spielberg, i els dinosaures des de molt abans: el cinema els ha presentat com a criatures assassines des de l’època del blanc i negre, sempre exhibint dents esmolades com navalles i bramant amb la ferocitat eixordadora d’una manada de lleons. ¿Era així, en realitat? Doncs sembla que no, que ni tan sols no rugien com felins emprenyats. Les restes d’un exemplar de Pinacosaure (un vegetarià blindat amb una cuirassa de punxes) trobat a Mongòlia han permès examinar una laringe inusualment ben conservada i paleontòlegs de la Universitat de Texas i del Museu Fukushima del Japó arriben a la conclusió que tenien un aparell fonador relativament semblant al dels ocells, els seus descendents directes. Això no vol dir que el Pinacosaure cantés com una cadernera mentre arrosegava la seva armadura, però indica que devia fer sons amb molta més amplitud de registre del que s’esperaria d’un monstre. Quina sorpresa: ¿podem imaginar un tiranosaure col·lossal expressant-se amb una veu de baríton? ¿Cantant algun hit juràssic? O sigui: ¿eren, en realitat, com dibuixos animats de Disney?

Subscriu-te per seguir llegint