Picasso a Gósol i a Solsona

Fa pocs dies que aquest diari anunciava que el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona participarà en l’Any Picasso amb l’organització de l’exposició «Picasso. Territori, costums i tradicions populars catalanes», que podrem gaudir el 2024. L’exposició té totes les garanties perquè n’és la comissària Claustre Rafart, solsonina i experta en la figura de l’artista i, fins a la seva jubilació, treballadora al Museu Picasso de Barcelona.

Durant el 2023 es commemora el 50è aniversari de la mort del pintor i els governs d’Espanya i França han impulsat 50 exposicions per celebrar l’Any Picasso. Fa també 60 anys que es va obrir el museu de Barcelona, i és en aquest context que sorgeix el projecte amb Solsona, per explicar, diu Rafart, la «mirada de Picasso al territori i a la cultura popular catalana». Una mirada nova i fresca a l’obra de Picasso, que mostrarà fins a quin punt la cultura popular del nostre país va ser decisiva en l’aposta revolucionària cap a la modernitat.

Amb vint-i-quatre anys, i al costat de Fernande Olivier no ho oblidem, a Gósol hi va trobar molt més del que s’hauria pogut imaginar. L’estada fou una recomanació del seu amic metge, Jacint Raventós, que hi enviava els seus pacients convalescents perquè a Gósol hi trobaven «bon aire, aigua bona, bona llet i bona carn», i un paisatge d’una bellesa aclaparadora. Fou també una recomanació d’un altre amic, l’escultor Enric Casanovas, que amb el grec Venizelos, fill de l’advocat, periodista i polític grec Eleuterios Venizelos, hi van ser el juliol del 1905. Des de l’Hostal Nou de Guardiola va enviar una postal de Queralt al seu amic Josep Poch amb aquest text: «Salut complerta. Fresca permanent. Hostal Nou de Guardiola. Se’t saluda. Ton amic. E. Casanovas».

Quan Picasso i Fernande van arribar a Gósol, a la maleta hi portaven, a més de la roba, el material per treballar –paper, teles, pintura–, un quadern de 120x75 mm comprat a París que s’ha batejat com Carnet Català, i potser alguna cosa més com opi, del qual tant Picasso com Fernande n’eren grans consumidors –a la pàgina 74 del carnet hi van anotar una recepta vinculada a aquesta substància «opio, azafrán, alcohol, láudano».

Quan van marxar de Gósol, Picasso ho va fer conservant per sempre més l’amistat de Josep Fontdevila Foix, l’amo de Cal Tampanada; carregat d’experiències entorn al paisatge, al poble, i a la gent: paisatge, silencis, sons, cants, músiques, paraules, experiències, models, formes, composicions, estructures... que es van reflectir en un catàleg de 302 treballs. Dibuixos al llapis o a tinta, dues escultures amb fusta de boix, olis començats i acabats, i aquarel·les. Se’n du un nou color blau que s’incorporà a la seva paleta per sempre més, el blau Gósol, el blau que es feia servir per emmarcar les finestres per la seva part exterior, a les façanes, amb el blau que es pintaven força estances, que espanta bruixes i mosquits, segons la veu popular.

Subscriu-te per seguir llegint