«El puto C-1 de català», la punta de l’iceberg

La màgia de les xarxes socials té aquestes coses. Fas el ruc entre amics, ho comparteixes i acabes muntant un ciri: ni el lloc on has gravat era l’adequat, ni el que has dit era políticament correcte. La immediatesa sense filtres i la ignorància són perilloses. Perquè hi ha coses que pots pensar que dins del caparronet sonen fins i tot divertides, però que no ho pots verbalitzar si no vols deixar patent la falta de sensibilitat i de cultura que et corromp per dins. És el que li ha passat a la noia que a partir d’ara serà recordada com «la infermera del vídeo del puto C-1 de català». Què més es pot afegir d’ella que no s’hagi dit o escrit? No gaire. I, paradoxalment, el més preocupant del cas no és ella, pobra ignorant de la vida i de la societat que ha escollit per anar a conviure, sinó el problema que té el Departament de Salut a l’hora de garantir l’atenció a la ciutadania en català. I això hauria de ser innegociable.

«Perdona, pero mejor que me lo expliques en castellano, que lo entiendo mejor». Aquesta és una frase recent, d’aquesta setmana mateix, que hem topat a casa en rebre atenció telefònica per un problema de salut. A l’altra banda de la línia hi havia un especialista de la sanitat pública catalana. I la història, ho reconec, va acabar com tantes altres, el canvi d’idioma el va fer l’usuari, no el servidor públic, per anar al gra, evitar problemes i malentesos.

Lamentablement, no, el «puto C-1 de català» no és obligatori per treballar per a la sanitat catalana, només per a aquells que aspiren a una plaça de funcionari. I en temps de necessitat, de contractacions ràpides i directes, d’interins i temporals, s’ha relegat la llengua com a requisit. La Generalitat ha facilitat cursos per als professionals que ha contractat a fora de Catalunya, però no se sap gaire sobre quants els han arribat a completar ni l’acceptació que han tingut. Vist el cas de la infermera viral, pocs. I la problemàtica (tot i tenir governs a priori sensibles amb la llengua) va a pitjor, també en el món de l’Educació i el de la Justícia.

El C-1 equival a tenir un coneixement del català similar al dels alumnes catalans quan acaben el batxillerat. Si te’l demanen, t’ho pots agafar com una putada o com una oportunitat per comunicar-te millor amb el teu pacient, el teu alumne o la persona sobre qui imparteixes justícia, en definitiva a qui serveixes, com a servidor públic que exerceixes; d’altra manera, demostres una falta d’empatia enorme vers la gent, la feina i el lloc que has escollit. Millor que t’autoajudis i escullis un altre destí.

Subscriu-te per seguir llegint