el rescat de l’autopista

Si l’autopista C-16 no fos de pagament, i a més a més caríssima, el problema de la C-55 seria molt menor: les millores continuarien sent necessàries, però no caldria parlar de desdoblaments. Per tant, convertir la C-16 en una autovia gratuïta sempre apareix com la solució idònia: immediata i sense impacte ecològic. Sorprenentment, saber quant costaria recuperar la concessió sempre ha estat una missió impossible. Al·legant que el càlcul és molt difícil de fer, la Generalitat no ha ofert mai una dada consensuada que permeti sospesar si el rescat és viable i plausible. I certament, el càlcul és difícil, perquè hi ha molts elements a valorar, però difícil no vol dir impossible. Ara, el Consell ofereix la seva estimació: 250 milions. A l’altra banda de la balança cal posar-hi la urgència de convertir la C-55 en una carretera digna i els diners que costaria, més els descomptes que està pagant la Generalitat. Compensa? Es podria facilitar l’operació mantenint un peatge molt econòmic, tipus un euro? L’objectiu hauria de ser una C-16 gratuïta o semigratuïta més la B-40 acabada a Viladecavalls. El primer que haurien de fer els polítics de la regió central i la societat civil és posar-s’hi d’acord sense vacil·lacions.

Subscriu-te per seguir llegint