Quiosc Regió7

Regió7

Joan Roma

DE TOT PLEGAT

Joan Roma i Cunill

Exalcalde i exdiputat

Revenja o justícia?

Ha estat norma, en totes les explicacions i justificacions dels independentistes, considerar una futilesa les reiterades desobediències als advertiments i resolucions del Tribunal Constitucional. De fet, per a ells totes les accions i actuacions, emmarcades en el procés, tenien per objectiu donar veu i democràcia al poble català.

Bé, que estiguem en una democràcia de ple dret, no té importància. S’havia de lluitar contra les persones i institucions que s’entestaven a complir i fer complir les lleis vigents. Per a ells, les lleis són vàlides si els donen la raó i es canvien o es trepitgen si no els la donen. És el que van fer. I ara, consideren una revenja tot el que els ha caigut al damunt.

No, no, no és cap revenja. És la simple aplicació de les lleis vigents. I que s’hagin produït alguns petits canvis en el codi penal no eximeixen de retre comptes davant la justícia, pels greus fets, succeïts abans, durant i després de l’1-O.

Jutjats, sentenciats i indultats els principals líders polítics, ara toca passar pel Jutjat als responsables del segon nivell. Fiscalia proposa 7 anys de presó i 32 d’inhabilitació per a Josep M. Jové, secretari general de Vicepresidència. Per entendre’ns, el segon d’Oriol Junqueras, i autor d’una agenda, amb tots els detalls de les reunions lligades al procés. I 6 anys i 3 mesos de presó i 27 d’inhabilitació per a Lluís Salvador, antic secretari general d’Hisenda.

L’acusació es fonamenta en els presumptes delictes de malversació, prevaricació i desobediència. Qui consideri la proposta com una revenja, només ha d’esperar que el tribunal demostri si té elements per jutjar i sentenciar. Després ja farem les nostres avaluacions i valoracions. Mentrestant, preval la presumpció d’innocència i el respecte per les peticions de Fiscalia.

Sí, vull deixar clar que totes les acusacions de venjança, revenja o ús indiscriminat del poder judicial contra els protagonistes del procés venen emmarcades per l’interès a desacreditar la Justícia i voler fer creure que el procés fou un simple exercici democràtic. Volen vendre com a pecat venial el que fou un sacrilegi, des del punt de vista del funcionament d’un Estat de ple dret. No accepten ni reconeixen el trencament social provocat, ni les pèrdues de tot ordre que va produir el procés ni el llarg, difícil i dur camí cap a la reconciliació i la normalitat, que encara no tenim.

Alguns volen fer creure que amb els canvis en el codi penal es podrien repetir els fets, sense càstig ,si no es fes ús de diner públic. No, no, ho poden tornar a intentar, però no ho tornaran a fer. L’Estat té eines suficients per impedir-ho, que van des de la proposta d’inhabilitació de funcionaris i càrrecs públics fins a l’aplicació de l’art. 155. I en despeses, tant ho són les directes com les indirectes, d’ús d’espais públics, infraestructures, equipaments i serveis.

Els qui ostentàvem càrrecs institucionals vam comprovar el grau d’implicació, acció i actuació de la Generalitat, en els seus màxims nivells. Esperàvem que fessin front a les responsabilitats amb el cap ben alt i amb la valentia corresponent. Ja vam veure que uns van fugir, i altres acusen la Justícia de revenja, en comptes d’assumir els greus errors comesos.

Compartir l'article

stats