Sequera, influència del català i canvis de seu

Ara sembla que sí, que el canvi climàtic –concretat almenys en un dels seus efectes evidents, que és la falta de pluja– ha arribat fins i tot a concretar-se en disposicions oficials i obligatòries, d’aquelles que legalment no es poden esquivar. Per tant, es fa públic que en els dos darrers anys la pluja ha estat molt més escassa del que era habitual, que els embassaments ja estan per sota del 28% de la seva capacitat, i que cal fer restriccions de consum obligatòries per evitar, si és possible, la decisió que podria afectar més directament la població: restringir l’aigua que surt de les aixetes que hi ha a casa de tots els ciutadans, que fins ara no s’ha volgut limitar. És possible que calgui fer-ho en un futur proper? Tot pot ser, perquè els meteoròlegs no entreveuen canvis atmosfèrics més o menys propers que puguin aportar pluges suficients per fer variar la situació. I que, a mitjà i a llarg termini les sequeres es poden repetir i accentuar. L’aigua, doncs, pot anar-se transformant en un bé escàs i deixar de ser un element abundant que no necessita cap regulació ni contenció. Una conseqüència més d’un canvi climàtic que algú encara considera una exagerada falsedat però que ens va entrebancant cada dia una mica més.

Va ser tota una sorpresa que la setmana passada el Ministeri de Cultura francès publiqués una llista de les llengües més influents del món, en la qual el català ocupava una notable i destacada dotzena posició. Les primeres eren, evidentment, les llengües amb un gran nombre de parlants: anglès, francès, espanyol, alemany, etc. Però l’ordenació no es feia amb l’únic criteri del volum de parlants de cada llengua, sinó tenint en compte molts altres factors, com la influència i valoració en el seu entorn, la presència en elements d’intercanvi com la Viquipèdia, que en el cas del català és molt gran, així com la seva penetració i el seu ús intensiu a internet, que és dels més alts de totes les llengües que l’informe del Ministeri de Cultura francès analitza. La classificació tenia en compte també l’estatus legal de les llengües, o sigui el tipus de reconeixement polític que tenen dins dels països on es parlen. En aquest cas, la puntuació del català era baixa, perquè es troba en un nivell d’inferioritat respecte de la llengua oficial majoritària als estats on es parla, que sovint intenten de minoritzar-la.

És ben significatiu l’enrenou que ha suscitat l’empresa constructora Ferrovial, fins ara sempre mimada pels encàrrecs de l’Estat, anunciant el trasllat de la seva seu social als Països Baixos, fet que implica deixar d’ingressar a l’Estat espanyol els milions d’euros que ara hi paga en impostos. Ferrovial considera que com a mínim li representarà un estalvi anual de 40 milions d’euros, per la més baixa pressió fiscal que hi ha al país on situarà la seva seu. Amb aquest argument, la dreta espanyola, com sempre portaveu polític de les empreses de l’Ibex, ha aprofitat el canvi de seu de Ferrovial per encolomar la culpa al PSOE, insistint que és a causa de la política econòmica socialista i de l’alt nivell impositiu que ha implantat. De fet, a Catalunya en sabem alguna cosa, de deslocalitzacions. I no va ser pas per raons econòmiques sinó per injustificables pressions polítiques del més alt nivell, l’octubre del 2017. Encara avui, per exemple, CaixaBank i Banc de Sabadell tenen oficialment la seva seu fora de Catalunya.

Subscriu-te per seguir llegint