Caldrà tenir molt olfacte

El Mobile World Congress (MWC) és un d’aquells esdeveniments anuals que la majoria de ciutadans sabem què és, malgrat no haver-hi anat mai. En l’edició d’aquest any han triomfat molt les experiències immersives. N’hi ha una que crida especialment l’atenció. Va permetre a qui la va viure reviure des de l’escenari, com si fos un membre de la banda, el concert de comiat del grup d’indie rock Izal al Palau Sant Jordi, l’octubre passat, davant de 17.000 persones; sentir el bateria a l’esquena, notar el corrent d’aire, veure el públic davant seu. Fins i tot sentir l’olor que caracteritza un esdeveniment com aquest, que deu ser una barreja de suor, cervesa i una intensa amalgama de perfums, tot plegat barrejat pel sistema de ventilació. El tema olfactiu també es va poder experimentar en un recorregut per Barcelona en què els usuaris van visitar alguns dels llocs més representatius, del Parc Güell a Santa Maria del Mar, passant per la Rambla i el Camp Nou, a partir de sis olors recreades per un mestre perfumer. Sempre he pensat que aquest sentit, el de l’olfacte, està mal aprofitat. Per exemple, a l’hora d’explicar la història. M’explico. Fa molts anys, en un viatge a Birmingham, vaig tenir l’ocasió de visitar un museu que recreava com era aquesta ciutat a l’edat mitjana. Era un museu molt humil i fins i tot diria que una mica decadent, però, entre els atractius de la visita, que es feia amb una mena de vagoneta, hi havia poder experimentar l’olor que feia la ciutat aleshores, una barreja de palla mullada, pixums i olor de bestiar. No sé si era gaire científic, però em va fer pensar en les possibilitats de poder submergir un visitant en qualsevol moment històric tenint en compte el sentit de l’olfacte. Una lluita de gladiadors al coliseu de Roma, un mercat medieval, un ball a Versalles... Les possibilitats són infinites. És una idea que no queda gens allunyada del que han fet les esmentades experiències immersives del MWC. En aquest darrer cas, però, l’únic que fa el receptor és posar-se unes ulleres de realitat virtual, la qual cosa convida a una altra reflexió. Si, mitjançant aquestes vivències, una persona pot experimentar què se sent liderant una banda de rock, conduint un cotxe a 300 per hora, pilotant un avió, pintant un quadre com si fos Vincent van Gogh en persona... escrivint una novel·la amb l’ajuda de ChatGPT. Aleshores, on queden l’esforç, la creativitat, l’afany de superació... Com sempre, o gairebé, tot té la part bona i la no tan bona, i caldrà tenir molt olfacte per trobar el terme mitjà.

Subscriu-te per seguir llegint