Han vist la llum del desdoblament

Ja ho diu el Llibre: «Hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se» (Lc 15,7). Alegrem-nos, perquè els successors dels successors de Convergència abracen la urgència de desdoblar la C-55. Res de pedaços de tres carrils: de dret cap a l’autovia. Aquesta setmana els diputats Albert Batet i David Saldoni han anunciat una esmena de JxCat als pressupostos d’enguany perquè incloguin el tram entre Manresa i Sant Vicenç. Això és notable perquè suposa un salt qualitatiu respecte del que han fet els successius partits dels dos parlamentaris quan han tingut el Govern a les seves mans.

Des del 1980 hi ha hagut catorze consellers al front del Departament de la Generalitat que s’ocupa de les carreteres. El primer que va nomenar Jordi Pujol va ser Josep Maria Cullell. Van seguir Xavier Bigatà, Joaquim Molins, un altre cop Cullell, Jaume Roma, Artur Mas, Pere Macias, Felip Puig, Joaquim Nadal, Lluís Recoder, Santi Vila, Josep Rull, Damià Calvet, Jordi Puigneró i l’actual, Juli Fernández. Fet el recompte, surt que dotze dels catorze han estat de CDC-PDeCat-Junts, un del PSC (Nadal) i un d’ERC (Fernández). Durant trenta-cinc dels quaranta-tres anys de Generalitat estatutària, les carreteres han romàs en mans de convergents i postconvergents. Al llarg d’ aquests anys no hem parat de sentir dir que desdoblar la C-55 era un projecte molt complicat i calia aprofitar l’alternativa de l’autopista de peatge, motiu pel qual s’hi han introduït descomptes cada vegada més substancials. Però tot ha sigut sortir del Govern per la trencadissa amb ERC i descobrir que ja n’hi ha prou de pedaços i excuses i que l’embussada carretera del Llobregat s’ha de transformar urgentment en autovia.

Benvinguts a la claror de les evidències lluminoses. Ens alegra saber que pressionaran des de l’oposició i engegaran de seguida les excavadores si tornen a governar. Perquè ho farien de seguida, oi que sí?

Subscriu-te per seguir llegint