El ‘puto’ C1 de català

Pep Garcia

Pep Garcia

Tinc una estona morta a la feina en la qual no sé què fer. M’avorreixo i potser tinc ganes de gresca. Soc jove i tinc coses per dir. El que passa és que no sé quines, però jo això, encara, no ho sé. Soc infermera, però no sé ben bé què vol dir això. Al taulell no hi ha ningú ara mateix per ser atès i, mentre penso que potser un dia em menjaré el món, me’n recordo de cop del puto C1 de català que no tinc. I m’emprenya. Cony. I en comptes de pensar, sempre recomanable, em poso a actuar. Ni m’arreglo, miro a la càmera, que és on hi ha el món que em vull menjar, i miro enrere per saber que no estic sola. Ep, noies, que ho faig! El món ha de saber el que tinc per dir-li. Ho tinc tot. Soc a la feina, duc l’uniforme de la feina que diu el nom de la feina on treballo que, oh!, és un lloc públic i reconeixible. El món és als meus peus, ara mateix, i sé que al món s’hi accedeix per un clic que faré, sí o sí, a TikTok. M’ho preparo? No cal, sempre m’han dit que estic sobradament preparada, i potser aquest és un error que s’ha comès amb mi. No estic sobradament preparada per a res. Només vaig de sobrada, però jo encara no ho sé. No sé que quan faci clic i vomiti al TikTok, primer seran unes risses amb una queixa sobre el puto C1 de català i sobre els pacients que, cony, em demanen a mi el català com si el català fos important per a la salut. Estic a punt de posar els punts sobre les is i les is allà on toquen. Com que ningú em veu venir, ningú m’aturarà. Que bé m’hauria anat que algú m’aturés el ditet del clic. Aturés? A mi no m’atura ningú, i va que som tres i ho petarem. I ho faig. Faig un clic amb bata blanca i em surt la inculta que duc dins, la incauta integral que soc, la inconscient que no s’ho atrapa, la faltona que pot amb tot. I em cago en el puto C1 de català i, per poc, les meves companyes m’arruïnen el vídeo. No cardis!, la basca se m’ha posat a parlar en català, coses del directe. Jo tiro milles i deixo anar tot el que deixes anar quan no penses abans. Pensar? Què és pensar? I res, amb el segon clic el vídeo ja no és meu sinó que és de tothom i jo encara no soc conscient que m’acabo d’arruïnar la vida. Ara estic a les seves mans, m’hi he posat jo. Em cago i faig el que hauria d’haver fet d’entrada: tanco l’ordinador, tanco les xarxes, m’agafo una baixa i sento que tot i tothom parlen de mi i del meu puto C1 de català. Al vídeo he demanat a la meva mare que se’l tregui, i crec que ho farà si és per salvar-me. Jo encara no ho sé, però també vindrà la caverna mediàtica espanyola a salvar-me. Salvar-me? No, aquests s’aprofitaran de mi i diran que a Catalunya trinxa una infermera pel català. Expedient, m’obriran un expedient i, calla, que si faig cara de bona nena encara podré passar per víctima. Ho provo, i tant que ho provaré. Puto C1 de català. Puto tot.

Subscriu-te per seguir llegint