Vermella i enrogida

Recolzada a la paret, sola, vaig tardar tres hores a introduir-me un tampó a la vagina, com si es tractés d’una operació d’enginyeria. Vaig sentir dolor, un esquinç. Vaig plorar quan em va venir la primera regla, però, als 12 anys, estava decidida a ser moderna. Volia banyar-me a la platja cada dia, i córrer, saltar i ballar sense que la compresa fes olor o es mogués i em delatés. Volia continuar sent jo mateixa, amb seguretat i sense rebaixar els meus desitjos vitals per estar en aquells dies. Enrere quedaven els draps de la meva mare (més sostenibles, és clar) rentats i estesos al pati al sol sense cap problema. Ella trencava motllos, mentre la meva àvia corria a recollir aquelles tovalloletes, avergonyida per aquesta gosadia de la seva jove. Què diran els veïns de dalt! Informació menstrual? I tant! A les escoles i als instituts? Endavant! Els ha d’arribar tota. Per desmitificar la regla. Per saber que no necessàriament ha de ser dolorosa i que no es tracta de res brut ni vergonyant. I, en canvi, és molt important en la nostra vida sexual i reproductiva. Les dones tenen la regla durant 40 o 45 anys. Elles i ells n’han de tenir coneixement i respectar-la. Visito la doctora Francisca Molero, ginecòloga, que defensa a ultrança la informació, però alhora posa l’accent en la sensibilitat imprescindible per impartir educació menstrual. A la mateixa edat, no totes les adolescents estan en el mateix punt de desenvolupament físic i emocional, pertanyen a famílies diferents, d’orígens culturals diversos. Cal tenir en compte les diferències i educar amb empatia. I acabo: copes menstruals, sí o no? Però, quines s’adapten millor a cada vagina? I és que, fins i tot entre les que hem intentat eixamplar camins i estem satisfetes de la nostra vida sexual, en sabem poc. Us pregunto: coneixeu bé la vostra vulva? Us heu observat els altres llavis, els majors i els menors, davant el mirall? Us agraden?

Subscriu-te per seguir llegint