Manresa i els súbdits manresans

Quan l’equip d’un ajuntament no té en compte l’opinió de la gent que viu al seu municipi, els ciutadans ens convertim en súbdits obligats a acatar decisions unilaterals sense cap ambició que el model de ciutat canviï.

Tenim espais de lleure amb molt poc manteniment, com pot ser el parc del Cardener, el parc de Puigterrà, el parc de Puigberenguer, el parc de la Seu i la torre de Santa Caterina. En tots aquests llocs, on es treuen els gossos, no hi ha cap vigilància a l’incivisme d’alguns dels seus propietaris, que abandonen les caques en qualsevol lloc (al parc del Cardener he vist nens de les escoles que, jugant, trepitgen sense voler les caques que no hi haurien de ser). Tampoc no hi ha bancs en aquests espais, on la gent pugui seure (per cert, davant la Carpa del Riu hi ha un banc a sota d’uns pins, naturalment ple de resina i caques dels ocells). L’únic manteniment que fan en aquests parcs és segar de tant en tant les herbes.

Potser l’únic parc decent és el parc de l’Agulla, però resulta que en aquest lloc, quan es fa fosc (abans de les sis, a l’hivern), no hi ha cap mena d’il·luminació, això limita que la gent hi pugui anar a passejar o a fer esport.

Crec que la meva queixa és la de molta més gent que, dia a dia, veu com es degrada la seva ciutat, que aposta més pel ciment o el formigó que no pas pels espais verds, a molts dels quals hi construeixen blocs de pisos que romandran buits.

He parlat del parc del Cardener, ara que precisament hi estan fent reformes. S’acosten eleccions. A la resta de Manresa (la visible) estan de neteja. S’acosten eleccions.

S’acosten eleccions i no tenim a qui votar en una ciutat que, en lloc de crear espais verds, els degrada i aposta pel ciment i el formigó; una ciutat on el nucli antic està, per dir-ho suau, descuidat. Els súbdits estem cansats.

Subscriu-te per seguir llegint