Marc Aloy for world president

L’alcalde Marc Aloy deixarà més d’hora que tard l’Ajuntament de Manresa, i no pels resultats electorals, sobre els que no tinc cap pronòstic precís, sinó perquè el salt a la política nacional és inevitable. Com a mínim li oferiran una conselleria, seguint les passes de l’alcalde Jordi Valls, però no trigaran gaire a fer-lo president de a Generalitat, i aquest serà només un graó de la inevitable escalada cap a tasques d’alta responsabilitat europees i qui sap si mundials. Lògicament s’endurà amb ell una part de l’equip de govern que ha dirigit la Casa Consistorial els darrers anys, i especialment l’anterior alcalde, Valentí Junyent, per la seva aportació al prodigi que impulsarà llur ascens meteòric, i que no és altre que la multiplicació dels pans i dels peixos obrada en els comptes de l’Any Ignasià. Com deia el gran Galdric a l’acudit de diumenge, això sí que és un miracle i no el de la gallina nedadora del pou de Sobrerroca. Ho va explicar aquest diari en l’edició de divendres passat: segons l’Ajuntament, Manresa 2022 va suposar una despesa d’1.496.322 euros i ha tingut un retorn econòmic per a la ciutat de 34 milions. Això vol dir que cada euro que s’hi va posar s’ha multiplicat per 23. No hi ha adjectius prou elogiosos per caracteritzar l’operació! I no hi ha dubte que els gestors capaços de concebre-la i executar-la han de treballar per a la nació i el món. S’imaginen el que poden fer amb els 41.000 milions del pressupost de la Generalitat? Multiplicant-los per 23 amb la tècnica de l’any ignasià se n’obtindria un retorn de gairebé un bilió d’euros. I això suposaria un creixement del 400% de l’actual PIB català. Seríem (globalment) quatre vegades més rics. Les capitals del continent es disputarien els artífexs de la meravella i acabarien oferint-los el govern de la Unió Europea, però segur que Washington, Pequín, l’ONU i l’FMI també els anirien al darrera. Manresa perdria uns bons governants municipals però, com deia sàviament el senyor Spock, el bé dels pocs ha de cedir davant el bé de molts.

Subscriu-te per seguir llegint