En temps de crisi, feminisme!

Després de gairebé quatre llargs anys immerses en un procés judicial, començàvem l’any coneixent la sentència del cas «Hi érem totes»: tres feministes de Manresa condemnades a presó i set absoltes per participar en la vaga feminista del vuit de març de 2019.

Però no hi ha cel·la prou petita per un somni tan immens. La repressió que hem patit les feministes del Moianès, del Bages i d’arreu dels Països Catalans no ens fa recular i aquest 8 de març tornem a convocar vaga. Perquè mentre siguem esclaves del treball assalariat, de dobles jornades laborals i d’unes condicions laborals i de vida miserables caldrà lluitar. Mentre ens matin per ser dones, ens condemnin per ser feministes i existeixin els CIE serem lluitadores.

Aquest 8 de març, doncs, hi hem de tornar a ser totes! Hem de fer vaga i mobilitzar-nos. Hem de fer ressonar el motor del canvi, de la dignitat insurrecta, del pa i les roses de les vaguistes de Lawrence de 1912 i de la revolta que les dones van protagonitzar contra l’increment dels preus a Barcelona i Alacant el 1918. És temps de lluita contra la pujada de preus, la retallada de drets i serveis i per unes millors condicions laborals, perquè aquesta també és una lluita feminista, una lluita per unes condicions de vida dignes de tota la classe treballadora.

I hi haurem de ser totes més enllà del 8 de març, barrant el pas al feixisme als pobles i ciutats d’arreu. Perquè és temps de lluitar contra la retòrica deshumanitzadora de les persones racialitzades i d’altres cultures, contra la violència sobre el col·lectiu LGTBI, contra la banalització dels feminicidis i la cultura de la violació. Temps de no comprar els marcs de l’extrema dreta, temps d’avançar i no retrocedir.

És temps de construir comunitats, des d’un nou sentit comú feminista. Comunitats que es comprometen amb el futur de les persones i del planeta lluitant contra la divisió sexual i internacional del treball. Comunitats en lluita que, com han fet a Sant Joan de Déu, garanteixin avortar i transitar. Comunitats que garanteixin els subministraments bàsics, impedint talls d’aigua i electricitat, d’Endesa i Agbar. Comunitats que posin la vida per davant del capital, recuperant el control públic dels serveis de cures a les persones, perquè no es tornin a repetir episodis com la gestió de la covid a la residència de Santpedor.

Venen temps difícils, venen temps de crisi i feixisme i ens han de trobar organitzades.  Venen temps de lluita, i de tornar a revifar la flama de la lluita feminista. A Sant Fruitós, Súria, Cardona, Navàs, Artés, Sallent, Santpedor, Manresa, Sant Vicenç, Talamanca i Monistrol han existit o existeixen col·lectius feministes. Arreu del Bages, existeixen ateneus, sindicats, xarxes i tota classe d’organitzacions que comparteixen aquesta lluita. Trobem-nos als carrers i en els comitès on tot comença i tot acaba. Reprenem aquest 8 de març, unint-nos i mobilitzant-nos per pensar un futur nou. Un futur que, ben aviat, esdevingui present; un futur ple de vida, sense violències, explotació, ni opressions de cap mena.

Subscriu-te per seguir llegint