BADANT

Jo vinc d’un silenci

Pere Bonet Dalmau

Pere Bonet Dalmau

Posats a badar, avui badarem de debò! Amb gens de nostàlgia que no s’hi escau en aquest cas, el que voldria posar en evidència és la percepció del temps i del soroll, un soroll que impregna gairebé tot. Els que tenim una edat, venim i vàrem viure un silenci molt antic i molt llarg, com deia l’admirat Raimon; pels joves que no sàpiguen qui és, molt malament, però sempre podem buscar a la Viquipèdia.

Encara que el cantautor es referia a un silenci repressiu, hi havia tantes coses de les quals no se’n podia parlar o que sabies que alguns comentaris o opinions no podien sortir de les quatre parets de casa. Ve a tomb aquesta introducció, pel tsunami de notícies, esdeveniments, informació aclaparant que ens pot ofegar i em va venir al tupí que és massa soroll per ser assimilat. I si hi afegim el soroll digital, no només les deficients imatges digitals, em refereixo allò que tampoc els sistemes informàtics són incapaços de digerir, les emocions.

Anem a pams, per un costat i parlant de soroll auditiu, cada vegada em costa més seguir àudios de polítics en general que parlen cridant, o criden per falta de convenciment propi o per evitar que els oients s’adormin. El soroll a les discoteques, llocs on no es pot parlar, per no dir dialogar. Pel camí que anem, el soroll de la música no deixarà saber si hi ha partitura, el contingut discursiu.

El soroll auditiu bé acompanyat de la velocitat informativa, a vegades els informatius de ràdio o de televisió són tan ràpids que no es té temps per assimilar la notícia o el que és més greu, veure els gols de l’equip favorit o els que han fet a un equip rival, el Real Madrid, per dir-ne un. Uns segons per veure els gols, un passar d’un tema a l’altre. Encara que podria ser, en el cas de les notícies, que fos per no adonar-nos de la subjectivitat de l’informador. Per no parlar de la competició entre cadenes (no les de neu) per veure qui té la imatge de neu amb més gruix. I per no esmentar el tractament dels diferents mitjans que poden fer de la mateixa notícia.

Per no ser tot negatiu, cal dir que la informació relativa al cas de les noies precipitades a Sallent fa pocs dies ha sigut d’un notable nivell de respecte. Perquè aquí tenim un altre soroll, el de les relacions de la població d’adolescents i el soroll de les xarxes, la pressió que ambdues condicions afecten, sobretot, els adolescents/tes. En aquest cas, hem passat d’un silenci total, no oblidem que els suïcides no podien fins fa poc ser enterrats en el «campo santo», àlies cementiri; doncs ara se’n parla i se n’ha de parlar, amb respecte per totes les víctimes, les suïcidades i el seu entorn més proper.

Parlava del soroll en sentit ampli, però em pregunto: el nostre cervell, en els darrers cent anys, ha experimentat els canvis evolutius necessaris per digerir tota la informació i la velocitat de la mateixa? La quantitat d’estímuls ha crescut de manera exponencial; i les neurones cerebrals? Em sembla que tenim les mateixes, aquí el problema.

Subscriu-te per seguir llegint