Amb la malversació hem topat

Llegeixo als diaris que la sanitat, arran de la pandèmia de la covid-19, ha encetat un debat per tal de traslladar als delicats moments actuals els coneixements adquirits en aquest sector durant la Guerra Civil. L’experiència és un valor que històricament s’ha demostrat molt necessari en tots els àmbits de la vida. Bé, en tots no, en política, pel que sembla, l’experiència no serveix de gran cosa.

Els greuges i les maquinacions de l’Estat espanyol contra Catalunya al llarg de la història han estat incomptables. L’última, la reforma del Codi Penal. En el meu article «De la sedició als desordres públics», publicat en aquest diari el dia 15 de desembre de l’any passat, ja assenyalava la doble trampa que aquesta reforma portava incorporada: considerar la intimidació com a delicte, i carregar les tintes sobre els desordres públics a canvi de l’eliminació de la sedició. Allà defensava que la reforma podia afavorir els líders de l’1-O, però que perjudicava greument els milers d’encausats per desordres públics.

Però vet aquí que el jutge Marchena, una peça fonamental de l’engranatge opressor de l’Estat espanyol, en revisar la sentència del procés a la llum de la nova llei, ha fet una interpretació sui generis del concepte de malversació i ha considerat que els líders polítics, tot i que no es van embutxacar ni un euro, havien actuat amb ànim de lucre. I, ves per on, quan tot semblava que aquesta bona gent, oi que sí senyor Junqueras?, ja podria tornar a exercir i viure de la política, ara resulta que no ho podrà fer. El senyor Pedro Sánchez, que coneix molt bé les interioritats de l’Estat, ja avisava que els delictes de l’1-O no quedarien impunes, però la gent d’Esquerra seguia lloant la reforma i passava per alt el llarg historial d’incompliments de l’Estat

I aquí és on volia anar a parar. De què els ha servit al govern i als líders republicans no fer cas, una vegada més, de l’experiència, i pactar amb l’Estat? (per cert, com està la taula de negociació? Han passat dos anys des de l’acord d’investidura i és hora de passar comptes, se’n recorden?). Els tentacles d’aquest Estat són tan llargs i potents que ara ha estat la justícia qui s’ha encarregat de posar les coses allà on més els convé. Ja comença a ser hora que el govern d’ERC aterri d’una vegada i s’adoni que amb Madrid no hi ha res a fer, o és que el seu objectiu no és treballar per la independència? Quan s’adonaran els independentistes de «l’alta política», si de veritat volen aconseguir-la, que l’única força del poble de Catalunya és la seva gent? Quan s’adonaran que només amb la gent, ara molt desanimada, es podrà aconseguir l’objectiu?

Subscriu-te per seguir llegint