Canal Roya i la barbàrie

Es diu que la barbàrie és una actitud de crueltat i violència. També es considera un fenomen, cultura, civilització o persona que li manca civilitat considerant-se salvatge o sense valors ètics ni morals. És per això que els despropòsits que estem vivint a les nostres muntanyes es poden qualificar de pura barbàrie. Mentre les estacions d’esquí continuen ampliant-se als Pirineus, les projeccions dels científics prediuen per al 2050 un descens del 50% del gruix del mantell nival a uns 2.000 metres, la cota més comuna per a aquestes instal·lacions.

Farà més d’un any, vaig alertar de la bogeria especuladora i de la destrucció de la vall verge de Castanesa. Una vall a cara sud del Pirineu d’Osca i paral·lel amb Catalunya. En aquest moment la bogeria, barbàrie i destructiva pretén destrossar una altra de les poques joies úniques que ens queden al Pirineu a la qual fa poc se li pretenia donar protecció com a parc natural. La ignorància i l’avarícia especuladora no coneix límits en certs interessos econòmics i polítics aragonesos.

S’ha anunciat una inversió de 60 milions d’euros per construir unes instal·lacions en una vall que no reuneix les característiques necessàries per a la pràctica de l’esquí, com està passant a la vall de Castanesa, atesa la baixa innivació hivernal i que encara serà menor en els propers anys a causa del conegut canvi climàtic, com així apunten tots els estudis científics, això encariria el manteniment de les instal·lacions i «faria impossible la seva rendibilitat».

Vull parlar de la campanya que s’està fent contra aquesta barbàrie i comentar la campanya de recollida de signatures «Canal Roya es protegeix, no es destrueix #SalvemosCanalRoya», que ja ha superat les 32.700 signatures, sol·licitant també que es reprenguin els treballs paralitzats des de fa anys per a la declaració de la Canal Roya com a parc natural, incloent-hi el massís de l’Anayet, la canal d’Izas i la serra de la Partacua, sota la denominació conjunta de parc natural de l’Anayet. Hi ha un rebuig social lògic al projecte del Govern d’Aragó d’unió de les estacions d’esquí d’Astún i Formigal que destruiria el tresor natural de la Canal Roya. Per dimensionar aquest volum de rebuig social, cal recordar que, a més de científics, també esportistes i muntanyencs reconeguts de l’Estat espanyol i europeus s’hi oposen. La barbàrie preveu aixecar dos entramats de grans pilastres metàl·liques, ancorades en formigó, per sostenir els cables pels quals discorrerien telecabines en les dues direccions. Es pretén construir una carretera de servei i evacuació al llarg de tot el recorregut i s’edificaria una estació de serveis al fons de la vall.

Els grups ecologistes i la PDMA es mostren convençuts que el projecte per aconseguir grandària de domini en teoria esquiable incompleix tots els objectius ambientals. Per això, creuen «que el Govern espanyol es veurà obligat a tornar els fons Next Generation de què es nodreix aquesta barbaritat». «Qualsevol turisme, també el de l’esquí, pot i ha de ser compatible amb un altre turisme actiu i respectuós amb el medi ambient, i no una amenaça constant per a la conservació del patrimoni natural i cultural». Si no té aquests requisits ètics i científics, només és barbàrie i mai s’hauria de deixar fer.

Subscriu-te per seguir llegint