Història de la tragèdia de Jedwabne

El sabadellenc David Serrano Blanquer ha presentat a la llibreria Parcir de Manresa el llibre Jedwabne. Una història universal. Crua, però necessària de conèixer i explicada en català. L’acte va consistir en un diàleg entre l’autor i Joaquim Noguero, professor de periodisme cultural, que ha fet l’epíleg del llibre Compromès amb el silenci de les llunyanies, on defineix Serrano com un periodista narratiu i alhora investigador universitari que suma la tasca d’historiador i filòleg. En cinc anys de treball, contextualitza infinitat de documents escrits en diverses llengües i el contacte directe amb 150 testimonis, que situa Jedwabne dins l’univers concentracionari, del qual n’és un especialista d’àmbit mundial. Serrano va començar a investigar arran de trobar una maleta en unes golfes de la casa de la Sénia on vivia el fill d’Amat-Piniella. Dins hi havia fotografies, cartes, documents i poemes que va escriure a Mauthausen. Noguero va agrair a Serrano haver estat qui va fer l’esforç de divulgació de posar l’escriptor Amat-Piniella al lloc que tocava, des del moment que, dirigit per Jordi Castellanos, va fer la tesi doctoral «La literatura concentracionària europea: Joaquim Amat-Piniella», publicada com «L’Hora blanca». Giza es va prestar a explicar la seva història perquè l’havien tret d’una maleta del gueto de Varsòvia. En va realitzar un documental i el llibre El llanto de la maleta. En la presentació del documental a Buenos Aires, una senyora li va dir que tenia unes cartes familiars que mai no s’havia atrevit a traduir del polonès i de l’ídix. Un cop traduïdes, es va adonar que un grup de jueus que intentaven fugir dels nazis de Polònia cap a Rússia no se’n van sortir i van ser gasejats. A través dels guetos va arribar fins a Jedwabne, on va poder demostrar que en la tragèdia del 10 de juliol de 1941 hi havia implicats els veïns de manera directa.

Ho va investigar a través de l’IPN, Memorial Democràtic de Polònia, on hi havia 2.000 documents sobre els judicis soviètics fets entre 1946 i 1974 als culpables de matar al voltant d’uns mil cinc-cents jueus, reunits dins d’un graner, per calar-hi foc amb ells a dintre. La trepidant història tràgica se situa durant la Segona Guerra Mundial a la Polònia ocupada pels nazis que ens convé no oblidar. Un dels testimonis és el professor de música que denuncia la família que el té llogat per donar classes de piano, per després quedar-se ell la casa burgesa on treballava. Serrano ha trepitjat el terreny de què parla, amb valentia, ja que no és fàcil anar al lloc dels fets, sobretot quan des del poder s’intenta rellegir-los fent veure que els camps no eren d’extermini polonesos. Accedeix als arxius de Jerusalem sobre l’holocaust, amb fitxes d’uns 6 milions de jueus i a les dels desapareguts a Jedwabne, fa arbres genealògics de les famílies del poble i en construeix una cronologia. Set dels sobrevivents acaben a casa d’una dona polonesa catòlica que els protegeix en un refugi subterrani, sota una cort de porcs durant dos anys i mig, en què els alimenta, tot i que passen peripècies complicades. Dels set protagonistes en troba dos, un a Costa Rica i l’altre a Buenos Aires i els altres cinc parlant amb els fills, així pot reconstruir les seves històries familiars, més les dels amics del poble per contrastar informacions. Som davant d’una lectura dura però fluida com una novel·la que dona a conèixer uns fets que són un crit d’alerta per recordar-nos que el mal el tenim dins.

Subscriu-te per seguir llegint