Del maig del 1937 al 8-M del 2023

Xavier Domènech

Xavier Domènech

Entre el 3 i el 7 de maig del 1937, en plena Guerra Civil, Barcelona va viure un enfrontament armat entre defensors de la República. En un bàndol i havia les forces d’ordre públic de la Generalitat i la gent del PSUC i Estat Català. En l’altre els milicians del sindicat CNT i l’organització anarquista FAI, amb el suport del revolucionari POUM. Van imposar-se els primers al preu de centenars de morts i ferits, la persecució política del derrotats i l’assumpció de l’ordre públic per part del govern central. És a dir, que tothom hi va perdre, inclosa la República, que no hi guanyava res amb aquesta mena de sagnies internes quan li convenia concentrar esforços en la lluita contra les tropes franquistes.

S’ha debatut molt sobre la pugna ideològica d’aquells dies entre els qui volien aprofitar la guerra per fer la revolució i els que prioritzaven guanyar al camp de batalla i deixar per a després el paradís del proletariat. Però darrera de la discussió estratègica també hi havia movia una lluita pel control dels mecanismes de poder. Per una banda la Generalitat, amb la legitimitat institucional i l’instrument de la policia per exercir-la, i per l’altre la CNI i la FAI que tenien molt de poder al carrer, als comitès locals i a les empreses col·lectivitzades. La qüestió de qui mana es va resoldre a trets i va acabar manant el govern espanyol.

Ahir es va celebrar el 8 de març escenificant als carrers i a les institucions la divisió de les esquerres espanyoles al voltant de a revolució feminista, que és el moviment social més transformador de les darreres dècades i d’ara mateix. En aparença existeix un debat ideològic, amb múltiples derivades, sobre l’orientació de la lluita per la igualtat. En la pràctica em temo que també existeix una disputa pel poder dins les institucions i pel lideratge del moviment com a palanca de futur electoral, sense menystenir les qüestions d’orgull personal. Com Catalunya va aprendre (o no) el 1937, aquesta mena de batalles sovint les guanyen els enemics comuns.

Subscriu-te per seguir llegint