Colònies per fer passar la ignorància

Susana Paz

Susana Paz

La mateixa setmana que dos investigadors de la UAB, Jesús Alturo i Tània Alaix feien públic en el llibre Lletres que parlen (La Magrana) una relació dels primers escriptors del catala preliterari -una trentena de «patriarques»- i de les primeres dones alfabetitzades (apunt: d’això en fa dos mil anys i l’anomenada bretxa de gènere encara trigarà més d’un segle a igualar-se, segons els experts), es feia viral el vídeo de la infermera de Cadis que criticava en horari laboral l’obligació de treure’s el títol de C1 de català per poder presentar-se a les oposicions i obtenir plaça. Mentre Alturo i Alaix, després d’estudiar milers de manuscrits avançaven en uns segles la formació de la llengua catalana i aportaven noves datacions als textos més antics, la infermera andalusa, apedregada metafòricament a les xarxes pel «puto nivel C de catalán, que se aprenderá su madre», tramitava la baixa per estrès al centre hospitalari on treballava, Vall d’Hebron. Per a uns, la curiositat és una font, per a d’altres la ignorància en format vídeo-tiktoker remet a una baixa sense saber ni què és un sindicat, ni una oposició ni quin és l’idioma propi que es parla allà on viu. I enxampada per haver gravat el vídeo a les instal·lacions hospitalàries, en horari laboral i amb l’uniforme de la institució. Tot el que s’ignora es menysprea, que deia Machado.

Que el català viu hores més que baixes ho sabem tots: només cal veure les fotografies de les pancartes reivindicatives de la manifestació de dimecres a Manresa on pràcticament ni apareix el català preliterari. És un reflex més d’una realitat tossuda. O només cal parlar amb qualsevol mare o pare que tingui fills, entre petits i preadolescents: l’idioma de comunicació habitual entre ells, accentuat en els darrers anys, és majoritàriament el castellà. Així que la política lingüística ja pot anar de tribunal en tribunal, de decret en decret i curulla de bones i lloables intencions. Que twitter tregui fum per la infermera no és res més que la punta de l’iceberg. Mentre els mitjans de comunicació habituals entre la generació que ha tingut més a l’abast que cap altra l’aprenentatge del català no exportin models en la llengua de Fabra però que no sigui Fabra, el problema el tenim també a casa. No només amb el C1 de la infermera.

No sabem per què no volem saber. I com que els insults no canviaran res els explico la idea d’una amiga meva sobre com fer superar a la infermera de Cadis la seva ignorància sobre el país on viu, un país que té problemes amb la llengua sí, però que encara té una llengua: un cap de setmana immersiu, tipus colònies, per conèixer de prop el que no ha volgut saber. Amb acompanyant, si ho vol.

Subscriu-te per seguir llegint