Una Manresa dissenyada per a tothom

Últimament hem sentit molt a parlar «d’urbanisme feminista»: cada cop que ens expliquen el projecte de la Fàbrica Nova ens recorden que serà un projecte amb arquitectura feminista, amb planejament i disseny de l’espai públic feminista; fins i tot la nova llei d’urbanisme en el seu punt 5 ens parla de la perspectiva de gènere...

Però sabem ben bé què és? A vegades fins i tot hem de sentir de representants polítics que l’urbanisme amb perspectiva de gènere és simplement donar pit a l’espai públic... Que poc ho hem entès!

L’urbanisme amb perspectiva de gènere és dissenyar una ciutat que sigui cuidadora i pensada per a tothom. És aquesta mirada plural que hem de tenir en dissenyar tant l’arquitectura com el disseny de la ciutat pensant que l’usuari, l’habitant de la ciutat, és molt divers i que l’hem de dissenyar pensant en aquesta diversitat.

Les persones grans, per exemple, necessiten que els bancs tinguin respatller per poder arrepenjar-s’hi i poder-se aixecar i tornar seure. La diversitat és pensar que tenim veïns i veïnes amb dificultat de visió o d’audició i que s’ha de preparar la ciutat per tal que el seu dia a dia sigui el més autònom possible.

Tanmateix la seguretat o la sensació de seguretat a l’espai públic és també un element de disseny a tenir en compte: la visibilitat, evitar carrers sense activitat a les plantes baixes i o dotar-los d’una bona il·luminació nocturna són bons elements per treballar, així com l’accessibilitat, graons i distàncies estretes entre elements –com per exemple escocells dels arbres i bancs– que siguin suficients per al pas d’un cotxet, d’un caminador, etc...

L’urbanisme feminista és simplement un acte d’empatia, pensar que la ciutat i la ciutadania són molt diversos i tots tenim dret a una ciutat dissenyada per a nosaltres.

Subscriu-te per seguir llegint