Ataquen el Gegant Negre

Quan un pensa que ja ho ha vist tot, surt una candidata a regidora de l’Ajuntament de Barcelona demanant la supressió de les nostres festes dels gegants negres. La candidata barcelonina de la CUP no deu tenir gaire feina per dedicar-se a fer aquestes collonades. Barcelona està més bruta que mai, plena d’obres que no sabem pas si serviran per a alguna cosa, les voreres de la capital de Catalunya són un perill públic: els patinets, bicicletes, patins i altres estris amb rodes ho envaeixen tot sense respectar, massa sovint, els vianants. Les motos aparquen a les voreres... i els que tenim certa edat, caminar per on sempre havíem passejat, és un perill públic. Ah!, i als autobusos urbans no hi ha quasi mai ni un agafador, i amb les frenades, passa de tot..., i ara el que li preocupa a la senyora candidata Basha Changue és, entre moltes altres ximpleries de la cultura popular i catalana, els gegants negres.

D’això se’n diu tenir molt poca feina, veurem què en diran els cupaires de Berga si ella vol foragitar el nostre Gegant Negre... Dels gegants de Berga, Amades indica que fins fa pocs anys eren blancs de cara, però des de la primeria del segle passat (XIX), i responent a la creença popular que la Patum va ser fundada per simbolitzar la lluita contra els moros, hom volgué donar als personatges un caire oriental i els feu tenyir la cara d’un to bru clar. Mossèn Josep Armengou ho corrobora quan explica que, cap a l’any 1902 o 1903, van ser repintats els Gegants Vells, que, de blancs de cara que eren, van fer-los bruns. El Gegant Nou tampoc no era negre aleshores. Van pintar-lo d’aquest color uns quants anys després, en què van haver d’adobar-lo notablement a causa d’una caiguda que l’havia decapitat. Probablement, l’any 1838, quan en Ferran de Sagarra i Siscar va fer el primer dibuix de la Patum publicat al seu llibre sobre la història de la Junta Carlina de Berga l’any 1835, en què el Gegant Vell porta la boina carlina, encara era ben blanc, ja que, per als carlins, negre era sinònim de liberal i, per tant, per a ells, de dolent, rival o enemic polític. Ben segur, mai els carlins no haurien posat la boina vermella a un «negre – liberal» si no hagués estat per fer-ne befa, i aquest no va ser el cas. El guerriller Josep Bussons, de Vallcebre, conegut pel Jep dels Estanys, segons l’historiador Josep Fontana, lluïa al seu estendard a l’aixecament absolutista dels Malcontents del 1828 un àngel exterminador que trepitja un negre i el travessa amb la seva espasa. El nom del popular cafè de Cal Negre de la plaça de Sant Joan de Berga, de ben segur ve d’haver tingut un amo o propietari ben liberal.

Per tant, a Berga, com altres indrets dels Països Catalans, tenim Gegant Negre, i ben orgullosos que n’estem. En tenim uns quants, el de la Patum, el de la Patum Infantil... i ara una barcelonina, que deu ser catalanista o potser independentista i tot, ens ve a donar lliçons... cada cop que hi ha eleccions veiem moltes animalades, però voler desterrar els gegants negres de Catalunya em sembla una de les més bèsties que he vist fins ara... de vegades, si un o una va de patriota i defensor dels drets nacionals i sobirans de Catalunya, convé llegir una miqueta i aquesta candidata no sé pas si ho ha fet gaire... Amén, que per a avui ja n’hi ha prou.

Subscriu-te per seguir llegint