DE TOT PLEGAT

Derivades del judici a Laura BorrÀs

Joan Roma i Cunill

Joan Roma i Cunill

La llarga tramitació finalment ha donat pas al judici, i a conèixer amb més detalls tot el succeït. D’entrada, constatar una evidència, i és el caràcter i les maneres de fer i de decidir d’una persona que no hagués hagut d’arribar mai a presidir una institució pública. La prepotència exhibida i les actuacions imperatives no són les pròpies d’una servidora pública. El primer que aprenem els polítics és la divisió de funcions entre nosaltres i els funcionaris al nostre càrrec. Nosaltres hem de fer la nostra feina; ells, la seva.

Doncs, és el que no ha passat en aquest cas. En els meus quaranta anys de responsable de finances i president d’un ajuntament, mai, repeteixo mai, he fet cap adjudicació ni pagament que no vingués avalat pel secretari o la secretària-interventora. Era el meu deure, era la seva obligació. No entenc com es poden haver adjudicat i pagat divuit adjudicacions irregulars. Més ben dit, clarament il·legals, perquè el fraccionament de contractes és una pràctica totalment il·legal, i, per tant, impossible en una administració que funcioni mínimament com cal.

Quan una tècnica de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) diu que es va informar Laura Borrás de la inconveniència de fraccionar contractes i se li va reiterar per part d’alguna altra administrativa, ens assabentem del rebuig a modificar el sistema i a continuar fent aquesta pràctica il·legal. Com fou possible? Això no pot passar ni en un petit ajuntament de cinc-cents habitants.

Podia haver passat en un primer contracte, però mai en un segon, i encara menys en un tercer... fins arribar a la xifra de divuit. Aquí trobem un gravíssim mal funcionament (per dir-ho suau) d’una entitat pública, pertanyent a l’administració de la Generalitat. Com pot ser que l’interventor de la ILC no suspengués els pagaments? Primer s’informa, després s’adverteix, i tot seguit es paralitza l’acció politicoadministrativa. Només faltaria! No pot haver-hi com a resultat fer el desentès i continuar cometent il·legalitats!

On era, què feia, l’interventor de l’ILC? Com és que no va paralitzar els pagaments? I on era i per què no va actuar l’interventor de la Conselleria de Cultura, de qui depèn l’ILC? I ja posats a reclamar transparència, com és que la intervenció general de la Generalitat no ho va detectar i actuar? Cada organisme, cada departament, té el seu responsable. Constatem que en van fallar tres, de baix a dalt. Increïble. En quines mans tenim la nostra administració?

I posats a reclamar supervisió i control, és que la Sindicatura de Comptes estava fent la migdiada o mirava cap a una altra banda? O és que presta més atenció a tot el que fa i gestiona el partit socialista que no pas als partits independentistes? N’he tingut proves de diferències, segons partit, en la meva pròpia persona. Una raó més per qüestionar aquest organisme.

En definitiva, tot el vist, sentit i llegit en el judici posa els pèls de punta i demostra un nefast comportament polític, seguit d’uns immensos errors, per dir-ho suau, de les obligacions de seguir, controlar i evitar males pràctiques en una administració pública. Si algú al més alt nivell no emprèn accions, tindrem més clara la urgència de canviar de Govern.

Subscriu-te per seguir llegint