Operació Catalunya i Eix Mediterrani

Sembla que finalment s’acabarà constituint al Congrés de Diputats la Comissió Parlamentària que investigarà la ja famosa operació Catalunya. Cada grup parlamentari podrà nomenar en pocs dies els seus representants, i entre tots decidir el president de la Comissió i les matèries concretes que s’han d’examinar. De fet, l’aprovació de la Comissió ja es va acordar el setembre passat, però fins ara no s’havia fet res. Caldrà córrer, doncs, perquè tota la feina s’haurà de fer abans d’acabar l’any, que serà quan es tanqui la legislatura, moment en què s’han d’haver finalitzat les recerques i fet públiques les conclusions de la comissió. Realment és difícil de creure que la investigació sobre l’operació Catalunya pugui donar com a resultat que es puguin esbrinar tots els moviments subterranis que va arribar a fer el govern de Mariano Rajoy, decidit a entrebancar l’independentisme català, que en aquell moment tenia una capacitat de mobilització extraordinària, tal com va demostrar la manifestació de l’11 de setembre del 2012. Es tractava, evidentment, de desprestigiar-lo del tot, atacant els seus dirigents i intentant de vincular-los a casos de corrupció, fossin certs o no. D’implicats directes en l’operació Catalunya n’hi ha molts: des de Jorge Fernández Díaz, exministre de l’Interior, Dolores de Cospedal, secretària general del PP en aquell moment, Eugenio Pino, director adjunt operatiu de la Policia Nacional, José Manuel Villarejo, l’excomissari de policia que sempre és present en tota mena de conspiracions, a més de molts altres. Però no hi ha gaires possibilitats que s’aclareixi gran cosa. El mateix PP ja ha assegurat que no hi ha res que calgui investigar. O sigui que se seguirà camuflant allò que es pugui, que deu ser gairebé tot. Com ha passat sempre, és clar.

Aquesta setmana els mitjans de comunicació han tornat a parlar d’un altre tema clàssic i polèmic: la diferència de tractament i d’inversions entre l’anomenat «eix mediterrani» i una altra gran obra d’infraestructura al centre de la península Ibèrica: «l’eix atlàntic». Un eix que per descomptat passa per Madrid, tot i que sigui difícil de justificar-ne el nom, perquè l’Atlàntic queda a molts quilòmetres de la capital espanyola, que és més lluny de l’Atlàntic que del Mediterrani, tal com es pot comprovar a qualsevol mapa. Però el fet és que els planificadors centralistes de la xarxa de comunicacions no tenen en compte les distàncies sinó que s’interessen per convertir la capital de l’Estat en el melic del món i en el nucli central i bàsic de tot, siguin carreteres, ferrocarrils o aeroports. Amb aquesta perspectiva, el Ministeri de Transports acaba d’anunciar que en els propers anys invertirà 16.000 milions d’euros en el desplegament del «corredor atlàntic». Ja se sap que les promeses d’inversió són sempre molt diferents de la quantitat que s’acaba realment invertint. Però un anunci d’inversió d’aquest tipus no es fa per no res: som en un any electoral i en sentirem de tota mena. Però a Catalunya coneixem bé la realitat: des que l’actual govern del PSOE es va constituir ha programat 4.000 milions per l’Eix Mediterrani, però la inversió realment executada no ha arribat ni als 2.000 milions. I això que es tracta d’un projecte d’interès europeu que ha d’estar acabat el 2026 i que hauria de prioritzar el transport ferroviari en vies d’ample europeu per sobre del de carretera.

Subscriu-te per seguir llegint