L’últim fil que Xirinacs deia que cal tallar

Gonçal Mazcuñán i Boix

Gonçal Mazcuñán i Boix

Pregunta molt personal: quan Lluís Maria Xirinacs va escriure «fins que no tallem l’últim fil que ens manté lligats no deixarem de ser titelles», a qui et sembla que s’adreçava? A la classe política catalana? Als catalans en general? Només als independentistes? Et sents interpel·lat? No és la intenció, però la pregunta pot tenir trampa perquè, de fet, ell va morir l’agost del 2007, quan l’independentisme era una opció minoritària entre la ciutadania i les forces polítiques maldaven per aconseguir, sobretot, un pacte econòmic més favorable dins del marc autonòmic. L’autodeterminació, el dret a decidir i la reforma de la Constitució només la reclamaven ERC i una incipient CUP i sectors afins. Justament, ERC va propugnar el no a aquell Estatut que considerava insuficient, i amb el Partit Popular van aconseguir que la Junta Electoral prohibís la propaganda que incentivés la participació en el referèndum. Contradiccions històriques a banda, el cert és que Xirinacs va morir quan feia gairebé un any (19 de juliol del 2006) que el BOE havia publicat, signat i ratificat pel rei dels espanyols el text del nou Estatut de Catalunya, aprovat en referèndum pactat el 18 de juny del 2006, després d’un periple vergonyant pel Congrés i el Senat on, segons declaració pública del socialista Alfonso Guerra, l’havien «cepillao» i deixat net com una patena. Després va venir la impugnació del PP i la sentència del Tribunal Constitucional (juny del 2010) que agredia, fulminava drets fonamentals dels catalans. L’aleshores president Montilla es va atrevir a acusar el TC de cometre «una gran irresponsabilitat» en retallar l’Estatut, i va assenyalar que els deu magistrats del Constitucional havien escrit «una de les més tristes pàgines de la seva història política i jurídica al llarg d’aquests anys».

Pel que hem sabut ara, aleshores encara no s’havia activat la policia patriòtica de Jorge Fernández Díaz, amb Villarejo al capdavant, per perpetrar l’operació Catalunya contra tot el que fes flaire d’independentisme. Això va venir justament quan la retallada de l’Estatut va encendre la reivindicació del dret a decidir el futur d’una Catalunya independent. Escoltant les gravacions dels escarabats merdissers, segons el seu argot, estaven «cagats», però van fer tot el mal que ja sabem i que ha dut Catalunya a la situació actual. «Cagats» com estaven, qui els ha ajudat a dinamitar la força de l’independentisme al carrer? Què se’n farà de l’afirmació de sobirania de l’1 d’Octubre?

Recuperant el que afirmava Xirinacs, repregunto: a qui et sembla que li toca ser el primer de tallar l’últim fil?

Subscriu-te per seguir llegint