Trapezistes a la carrera

L’espectacle està servit, era de preveure que el circ electoral ens comencés a sorprendre, i a la vista dels números que ja estan presentant les companyies a tres mesos vista de l’apoteosi final, sembla que tindrem un festival pujat de to, amb emocions fortes i dures decepcions.

El número inicial dels clowns era un gag previsible i recurrent, les cleques entre socis de govern llançant-se pastissos de nata a la cara ja és tot un clàssic, ara cal veure com evoluciona i qui es quedarà amb el rol de pallasso tonto i qui amb el de pallasso llest. Els entreteniments de màgia han estat decebedors, poc elaborats i amb un atrezzo cutre; ni el dels resultats de la Manresa 2022 que s’han tret del barret, ni el truc dels il·lusionistes demanant el desdoblament de la C–55, per la que no han fet ni un equilibri mentre governaven, mereixen una trista nota d’aprovat.

Encara som al primer acte i ja han redoblat els tambors per treure de l’arxiu dels cagadubtes, secció «no farem res fins que tothom estigui content», el recurs del gran salt mortal per fer caure la bava; l’esperat projecte per convertir el carrer Guimerà i voltants en un espai per a les persones ja és a la pista; però després de veure’l triomfar en totes les ciutats d’aquest país petit i el món mundial, la tardança ha reduït l’impacte, i l’ovació s’ha quedat en un aplaudiment de cortesia. Mentre això passa a la pista central, a la número dos per allò del més difícil encara, els socis transformats en opositors s’aventuren amb un triple mortal enrere i sense xarxa, anunciant el gran eix dinamitzador i transformador, la superavinguda que ha d’unir Sant Joan de Vilatorrada amb Sant Fruitós de Bages posant-nos al bell mig de la centralitat més central de tots els centres econòmics i socials abans del 4044; és clar que si la pantomima funambulesca no surt bé, la clatellada pot ser monumental i algú passarà de trapezista a mosso de pista.

Temes com la neteja, la il·luminació o la seguretat ja han baixat a categoria de campanya per a la presidència de la comunitat de veïns, ara caldrà veure fins on arriba la imaginació per desconcertar amb nous equilibris i coreografies capaces de transformar la memòria ciutadana, perquè esborri el record de les promeses oblidades d’uns i altres.

Esperem a veure què ens han preparat la resta de companyies amb una bona colla de debutants disposats a fer un flic-flac endavant, tot apunta al fet que s’està muntant una desfilada de comparses que podria desviar les mirades més enllà de les dues pistes centrals. Les manresanes i manresans que omplin la graderia tindran feina a valorar el que passi sota els focus de la carpa, haurem de posar més d’un canó de seguiment per veure que hi ha darrere de tanta màscara; de moment, molta improvisació.

Subscriu-te per seguir llegint