Algun inhumà llença un gos com si fos escombraries

Dimarts dia 7, pels volts de les 13 h, passejava amb la meva gossa per la zona del Congost, just darrere del camp de beisbol. Em vaig trobar un senyor, l’Antonio, parat amb el seu gos davant d’uns matolls. Em vaig aturar a saludar-lo i, amb cara de preocupació, em va dir que, sota la via, entre les herbes, hi havia un cadell de gos mort (el dia abans, voltant pel mateix lloc, m’explicava que de lluny va veure un sac lligat), però no li va donar gaire importància i va passar de llarg. 

Em vaig acostar una mica i no m’ho podia creure, era un cadell de Staffordshire americà de color negre. De seguida vam trucar a la Policia Local i van passar nota a l’Ajuntament. Al cap de poca estona va arribar la Rafaela, presidenta de la protectora Aixopluc. Ella va venir preparada amb guants i bosses, i no tenia paraules per descriure l’inhumà que va «llençar» com si fossin escombraries un cadell de 4 mesos, segons la Rafaela. L’Antonio i jo opinàvem el mateix, s’hauria de canviar la normativa de tantes coses... No és la primera vegada que l’Aixopluc es troba en una situació similar. 

A la protectora tenen, entre gossos abandonats i gats, uns 500 animals, i és «realment dur», em va comentar. Pregunta: quina merda d’humà pot fer una cosa així? Resposta: La merda de l’humà!

Subscriu-te per seguir llegint