Negreira en perspectiva

Això del Barça i els àrbitres és una qüestió de perspectiva. Les perspectives depenen del punt de vista, i aquest ve determinat per l’indret i les característiques de l’observador. No tenen la mateixa perspectiva de la lliga un madridista des de Madrid o un barcelonista des de Catalunya. En la perspectiva madrilenya i madridista el Barça és el Procés fet futbol. En la catalana i culer el Madrid és la destil·lació del despotisme centralista de l’Estat. (A banda hi ha els culers de Madrid i els merengues de Catalunya, heroiques minories).

Des d’una perspectiva blaugrana, els àrbitres sempre afavoreixen al Madrid. Així ha estat, així és i així serà pels segles dels segles o, al menys, mentre tots dos equips competeixin dins una lliga espanyola governada des de la capital del regne, dins una guerra bruta que participa de la mateixa intenció catalanofòbica de totes les altres guerres brutes que es fan i es desfan des del comte-duc d’Olivares (o potser des del Compromís de Casp). Dèficit de balança fiscal, AVE radial i Operació Catalunya serien alguns exemples del moment. El barcelonisme catalanista tindria doncs el dret de defensar-se amb les armes al seu abast, i quan la guerra és bruta, la defensa dels colors no es pot fer amb el lliri a la ma.

Segons la conclusió necessària des d’una determinada visió barcelonista, si es considera que àrbitres van en contra del Barça per definició ontològica, el club ha de fer el necessari per corregir els efectes de la desviació. Neutralitzar o minorar la tendència negativa amb el pagament d’uns diners a un cap de l’arbitratge seria llavors una opció que encaixa amb la convicció que tot és brut i la ingenuïtat es paga cara. Els grans escarafalls que en fan a Madrid entren dins del previsible, i la resposta és fàcil: «ens hi obligaven». Ara bé, si es demostrés que aquest milions s’han pagat a canvi de no res a un senyor que no manava enlloc, llavors algú hauria de fer penitència pública ara que s’apropa Setmana Santa.

Subscriu-te per seguir llegint